Aprofitant que en aquests moments em trobo a les antípodes, concretament molt a prop de la ciutat de Sydney, a Bondi Beach, em veig quasi obligada a escriure sobre l’esport més típic en aquest país: el surf. La seva historia moderna s’inicia a principis del segle XX, en mans del hawaià Duke Kahanamoku, que deia: “fora de l’aigua no sóc ningú”.
Ja és maig i es comença a notar la baixada de les temperatures -aquí l’hivern comença al juny-, però tot hi així, cada matí fins que es pon el sol, el mar és ple de surfistes esperant la onada. Parlant amb alguns d’ells a la platja de Bondi Beach m’expliquen que poden estar més de 2 hores dins l’aigua sense pausa, fins hi tot 6 hores els que comencen a practicar.
Com tota activitat requereix disciplina i esforç, encara que els coneixedors dels esports d’aigua saben molt bé la diferencia que hi ha amb els d’asfalt, s’ha d’estar preparat, tant física com mentalment.
A continuació exposo algunes recomanacions bàsiques per la gent que practica el surf, un esport apassionant en el que no hi ha lloc per barretes, gels o sucs de fruita entre mig d’un entrenament. Només trobarem el pre i el post exercici:
1. Es torna gairebé obligatori menjar abans de sortir a surfejar. S’hauria de saber aproximadament el temps que s’estarà dins l’aigua, quin temps farà i si se surt com a entrenament personal o com a competició, en el darrer cas sí que hi hauria més pauses i es podia dosificar el primer àpat.
2. Com en molts esports dinàmics és important que l’àpat previ a l’entrenament, en aquest cas l’esmorzar (2 hores abans si pot ser), estigui basat en:
- Hidrats de carboni complexes (per omplir els dipòsits de glucogen). Per exemple: flocs de civada, torrades de pa de cereals, musli, quinoa, fideus o arròs integral.
- Hidrats de carboni simples. Per exemple: fruita, mel, melmelada, batut de fruita o liquats de verdures amb fruita.
- Proteïna (amb poca és suficient). Per exemple: iogurt descremat, formatge de vaca o cabra fresc, llet descremada o beguda vegetal (aquestes begudes tenen més sucres que la llet, per tant podrien comptar com a hidrats de carboni simples).
- Greixos vegetals saludables. Per exemple: oli d’oliva, fruits secs o alvocat.
- Hidratació: aigua o begudes amb hidrats de carboni, cafè, te o infusions (s’haurà d’anar en compte amb aquestes últimes begudes diürètiques ja que poden potenciar desequilibris electrolítics).
* En cas que l’esmorzar es fes 1 hora abans o inclús més just, hauria de ser menys calòric i més fàcil de digerir. Tot i que llavors, en aquest cas, el rendiment no seria el mateix i segurament costaria arribar als objectius físics.
PROPOSTES PRE-SURFING
– Iogurt descremat amb festucs, nabius, mel i 5 cullerades de flocs de civada + 1 plàtan + Aigua
– Batut de beguda d’arròs i coco amb una pera + entrepà de cereals de formatge fresc i alvocat + Aigua
– Quinoa bullida amb verdures + torrades integrals amb melmelada + 1 poma + Aigua
3. Després de l’entrenament (en els darrers 30 minuts que s’hagi sortit de l’aigua) l’organisme necessita principalment una font ràpida d’energia, alguna cosa més de proteïna que en el pre-entrenament per tal de reparar el possible dany muscular i com sempre la hidratació (per molt que sembli que estem xops el cos ha perdut molta aigua!):
- Hidrats de carboni simples. Per exemple: fruita, mel, melmelada, batut de fruita o liquats de verdures amb fruita.
- Proteïna. Per exemple: gall d’indi, pernil dolç sense greix, clara d’ou o tonyina.
- Hidratació: aigua o begudes isotòniques. En aquest cas es descarten altres opcions com les begudes diürètiques.
PROPOSTES POST-SURFING
– Liquat de pastanaga, poma i julivert + torrada de pa blanc amb tonyina en llauna + Aigua- Mango + gall d’indi amb formatge fresc + barreta energètica + Beguda isotònica
– Batut de fresons i cireres amb iogurt descremat o clara d’ou + un grapat de nous + Beguda isotònica
Us deixo aquesta altra frase d’en Kelly Slater: “És com la màfia. Un cop dins – ja hi ets. No hi ha volta enrere”. D’aquí el comentari d’abans referint-me a que és un esport diferent a la resta donat que no pots controlar la immensitat del mar.