La migranya és una síndrome complexa i el mal de cap o cefalea, normalment unilateral i pulsàtil, és el signe clínic més important. La majoria de crisi van acompanyades també d’una sensibilitat al soroll, a la llum, a les olors o al moviment, així com pèrdua de gana, marejos, nàusees, vòmits i sensació de fred o calor.

Un episodi de migranya és molt variable pel que fa a intensitat, freqüència i durada: podent arribar fins a les 72 hores en adults. El mal de cap es focalitza principalment a la zona de les temples i es presenta en certs intervals de temps entre els quals no es produeix dolor.

Durant dècades s’ha tractat la migranya amb el mateix tipus de fàrmacs sense aconseguir una cura o una millora significativa sense efectes adversos. Alguns dels més comuns són antidepressius, anticonvulsius, analgèsics, antiinflamatoris o triptans. Fins i tot alguns metges estan utilitzant una toxina que paralitza els músculs. Sona esgarrifós, però està de moda.

El paper de la histamina en la migranya és clau

Pel bé de tots, ja fa alguns anys que estem davant d’un canvi dràstic en el tractament d’aquesta síndrome. Cada vegada hi ha més grups de recerca que estudien l’origen orgànic de la migranya i tot apunta a dues molècules: la histamina i la Diamino Oxidasa (DAO). De fet el paper de la histamina en la migranya és clau i ja ho descrivia Krabbe AA en un estudi l’any 1980, quan va injectar a 48 pacients histamina endovenosa i més de la meitat va acabar o bé amb migranya o amb mals de cap, a causa de les contraccions musculars que van patir. Posteriorment, al llarg dels anys, s’ha anat fent més estudis científics que confirmen aquesta relació fins a arribar a conèixer el mecanisme pel qual la histamina s’acumula en certes persones.

La majoria de crisi de migranya apareixen quan es produeix una acumulació d’histamina per falta d’activitat de l’enzim intestinal DAO. La histamina ingerida a través dels aliments es distribueix pel torrent sanguini fins a arribar a diferents teixits de l’organisme, un d’ells, les artèries cerebrals. En aquest punt la histamina provoca una vasodilatació i en conseqüència l’aparició dels símptomes.