Les dietes hiperprotèiques no són perilloses si se segueixen durant un curt termini (màxim uns 2 mesos). El problema apareix quan es crea l’hàbit d’integrar-les com a dietes habituals, i això és el que està passant actualment en el món occidental mitjançant diferents guies.

Es “venen” amb la idea que s’arribaran a perdre bastants quilos i a més a més de manera molt ràpida. Això crea una motivació i una estimulació per la persona que decideix començar-les.

Quines conseqüències dóna seguir aquestes dietes durant una llarga temporada?
1. La restricció d’hidrats de carboni pot provocar deficiències nutricionals (vitamines, minerals i antioxidants) i insuficiència de fibra, que pot causar problemes de salut com restrenyiment i diverticulitis (formació de sacs als intestins), i a més pot incrementar el risc de patir certs tipus de càncers.
2. Aquestes dietes promouen aliments com la carn vermella i aliments rics en greixos saturats. Això dóna a la llarga un augment dels nivells de colesterol i per tant, risc a patir malalties cardiovasculars.
3. Pot empitjorar també problemes de fetge o de ronyó, ja que han de fer molt esforç per eliminar els productes del metabolisme de les proteïnes.
4. S’afavoreix la pèrdua de calci pel ronyó i pot facilitar l’aparició d’osteoporosis.
5. S’augmenta la cetosis, ja que es catabolitzen els greixos per obtenir energia en comptes dels hidrats de carboni (ruta alternativa). La cetosis dóna uns compostos anomenats cossos cetònics, que poden provocar alteracions en el sistema nerviós i dificulten la desaparició d’infeccions, si n’hi ha.Recomanació: si es vol seguir una dieta hiperproteica per aprimar, que sigui durant un curt termini i sempre amb seguiment nutricional i dietètic. També és important escollir la proteïna més saludable (peix, pollastre, gall d’indi, porc, conill) i no abandonar del tot els hidrats de carboni, els vegetals i les fruites.
Important: Si es tenen malalties de fetge, de ronyó, diabetis, si s’estan prenent medicaments per malalties cròniques, si s’està embarassada o donant lactància és imprescindible parlar abans amb el nutricionista o el metge.