Si estàs seguint una dieta baixa en histamina és fonamental assegurar l’aportació d’omega-3 a nivell alimentari o a través de suplementació.

Un cop diagnosticat el dèficit enzimàtic, a través de la prova genètica o de l’activitat de DAO en sang, es comença el tractament nutricional amb una dieta baixa en histamina i en altres amines que també n’afavoreixen l’acumulació. En la primera visita gairebé sempre recomanem començar una dieta de primera fase, és a dir, una dieta més estricta. L’elaborem de forma totalment personalitzada, tenint en compte l’historial clínic del pacient, els seus hàbits, horaris, ritme de vida, activitat física, gustos i economia. A més a més, en cas de necessitar requeriments nutricionals específics, els intentem suplir a través de l’alimentació, encara que de vegades no és del tot possible i recorrem a suplementació.

En aquest sentit, una dieta baixa en histamina de primera fase acostuma a prescindir d’alguns aliments que podrien provocar el dèficit de determinats nutrients. Aquests tendeixen a ser:

• La vitamina D
• La vitamina C
• El calci
• El ferro
• L’omega-3

No obstant això, hi ha aliments o combinacions d’aliments que són aptes en situacions de dèficit de DAO i que ens permeten aportar aquests nutrients. En el cas de la vitamina D, tenim el rovell de l’ou o en el cas de la vitamina C, el pebrot vermell.

Centrant-nos en els àcids grassos omega-3, l’EPA (àcid eicosapentanoic) i el DHA (àcid docosahexaenoic), són àcids grassos poliinsaturats essencials, per la qual cosa cal aportar-los a través de l’alimentació. Els omega-3 són components naturals dels greixos i dels olis. Formen part de les membranes cel·lulars i, per això, són crucials pel desenvolupament del cervell i la salut cardiovascular. A més, són els precursors de substàncies implicades en la regulació de la pressió arterial, la resposta inflamatòria i la coagulació sanguínia.

Les fonts alimentàries principals d’omega-3 són:

• Peix blau o crustacis: els peixos blaus com el salmó, el verat, la tonyina blanca, la truita o les sardines són molt rics en omega-3, encara que contenen nivells moderats d’histamina. Els crustacis, de la mateixa manera que les nous, alliberen histamina endògena després del seu consum. Per això, és altament recomanable no incloure ni peix blau ni marisc fins a una segona fase de la dieta baixa en histamina i, quan s’hi incloguin, sempre han de ser frescos o congelats.
• Llavors de lli i xia: són riques en àcid alfa linolènic (ALA), un tipus d’omega-3 precursor de l’EPA i el DHA. Les podem trobar en supermercats o herbolaris i afegir-les a les nostres amanides o a les cremes de verdures des d’una primera fase, ja que no contenen histamina. Això sí, triturades per poder aprofitar l’àcid gras que guarden a dins.
• Nous: són una altra gran font d’omega-3 precursors d’EPA i DHA, però tot i que no contenen histamina en si, produeixen un alliberament d’histamina endògena quan es consumeixen, segons alguns autors. Per aquest motiu, el seu consum estarà indicat segons la fase de la dieta que s’estigui seguint.
• Algues marines: formen part de la cadena alimentària dels peixos, així que gràcies a elles obtenim omega-3 a través del peix blau. També ens les podem menjar directament i nosaltres farem la conversió d’àcids, encara que és cert que hauríem de menjar grans quantitats d’algues per arribar a la dosi adequada d’omega-3. Les algues més conegudes són la kombu, la wakame, la nori i l’espagueti de mar. Actualment, es comercialitzen suplements d’omega-3 vegà i l’origen és l’alga Schizochytrium.

Com veieu, l’obtenció d’omega-3 en una dieta baixa en histamina de primera fase no és del tot fàcil, així que en la majoria dels casos aconsellem afegir suplementació d’omega-3 (d’origen animal o bé d’origen vegetal per a qui ho requereixi), sobretot en les fases inicials del tractament per assegurar uns nivells òptims. Tot i que al mercat hi hagi un gran ventall d’opcions, serà fonamental seleccionar aquelles que continguin el certificat IFOS com a garantia que compleix els estàndards de qualitat, que continguin la dosi d’omega-3 adequada segons la fase en la estigui el pacient, així com una ràtio correcta d’EPA i DHA.

Com a conclusió, cal recordar que una dieta baixa en histamina pot comportar dèficits nutricionals. Per aquest motiu, serà imprescindible estudiar cada cas de manera detallada i personalitzar les recomanacions dietètiques de la mà d’un dietista-nutricionista especialitzat en dèficit de DAO.

Bibliografia

Ajabnoor, S. M., Thorpe, G., Abdelhamid, A., & Hooper, L. (2021). Long-term effects of increasing omega-3, omega-6 and total polyunsaturated fats on inflammatory bowel disease and markers of inflammation: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. European journal of nutrition, 60(5), 2293–2316. https://doi.org/10.1007/s00394-020-02413-y

Custodero, C., Mankowski, R. T., Lee, S. A., Chen, Z., Wu, S., Manini, T. M., Hincapie Echeverri, J., Sabbà, C., Beavers, D. P., Cauley, J. A., Espeland, M. A., Fielding, R. A., Kritchevsky, S. B., Liu, C. K., McDermott, M. M., Miller, M. E., Tracy, R. P., Newman, A. B., Ambrosius, W. T., Pahor, M., … Anton, S. D. (2018). Evidence-based nutritional and pharmacological interventions targeting chronic low-grade inflammation in middle-age and older adults: A systematic review and meta-analysis. Ageing research reviews, 46, 42–59. https://doi.org/10.1016/j.arr.2018.05.004

Gao, Z., Zhang, D., Yan, X., Shi, H., & Xian, X. (2022). Effects of ω-3 Polyunsaturated Fatty Acids on Coronary Atherosclerosis and Inflammation: A Systematic Review and Meta-Analysis. Frontiers in cardiovascular medicine, 9, 904250. https://doi.org/10.3389/fcvm.2022.904250