La llet materna és l’aliment ideal per a tots els nadons i lactants. Diferents organismes, com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), recomanen la lactància materna durant els sis primers mesos de vida de manera exclusiva, així com ho fan la majoria d’organismes públics mundials. Tanmateix, és important destacar que no sempre és possible i que hi ha molts motius respectables i justificables que ho poden impedir.

La llet materna conté diversos enzims dels quals alguns estan involucrats en la síntesi de la llet a la glàndula mamària, mentre que altres són específics per a la digestió de proteïnes, greixos o carbohidrats, fet que facilita la capacitat del nadó per aprofitar aquests components principals de la llet materna. A més a més, conté compostos biològicament actius: hormones, vitamines, citocines i anticossos, així com poliamines.

Les poliamines són unes molècules amb diferents efectes sobre l’organisme que poden tenir un origen endogen (del propi cos) o exogen (a través dels aliments). La llet materna és la primera font de poliamines a l’ésser humà. Aquests compostos són presents de manera general en tots els éssers vius en forma de putrescina, espermidina i espermina.

Entre altres coses, s’ha demostrat que les poliamines tenen un paper important en la maduració funcional del tracte gastrointestinal durant el període neonatal i el desenvolupament del sistema immunitari del nadó. D’aquesta manera, es poden prevenir al·lèrgies alimentàries dels nadons lactants en disminuir la permeabilitat de la mucosa a les proteïnes antigèniques.

Una de les poliamines més estudiades de la llet materna és la putrescina, la qual requereix l’enzim diamino oxidasa (DAO) per ser degradada igual que la histamina. L’evidència científica mostra una major activitat de DAO al calostre, així com una disminució de la seva activitat a la llet materna madura (dia 30 de lactància), fet que pot estar relacionat amb la necessitat de degradar la histamina durant els primers dies de la lactància. No s’han trobat nivells elevats d’histamina a la llet materna.

Durant l’embaràs es produeix un augment de la producció de l’enzim DAO a la majoria de placentes a partir de la setmana 12 de gestació per crear una barrera metabòlica i prevenir l’entrada excessiva d’histamina cap al fetus. Quan arriba aquest efecte natural, les dones que pateixen migranya o altres símptomes típics d’acumulació d’histamina experimenten una etapa de glòria, es troben bé i en la majoria de casos no han de prendre fàrmacs.

Cal destacar que també s’han reportat casos en què l’activitat de l’enzim DAO no augmenta, i, per tant, es produeix una acumulació d’histamina, donant com a resultat determinades complicacions gestacionals. Algunes de les complicacions, encara que són poc habituals, són la ruptura prematura de les membranes, l’aparició de tumors uterins i altres trastorns com la diabetis, avortaments i naixements prematurs. Per això, és vital controlar els nivells de l’enzim durant l’embaràs, així com els nivells d’histamina en plasma i orina.

Fins i tot ens podem plantejar casos en què la mare també tingui mastitis (inflamació en el teixit mamari que de vegades implica una infecció). En aquesta situació en què es produeix un alliberament d’histamina podent “contaminar” la llet…

Seria recomanable administrar la llet materna?

Avui dia, l’evidència és molt escassa i ens trobem amb nombroses preguntes a les quals encara no podem donar una resposta tancada i exacta.

Diapo #45 defensa de la tesis Doctoral de Nelly C. Muñoz Esparza. “Poliaminas en alimentos, leche materna y fórmulas infantiles”. 10 desembre 2021, Universitat de Barcelona.

Afortunadament, hi ha moltíssimes fórmules de llet infantils adaptades per al correcte desenvolupament del nadó, sent una gran alternativa per complementar o reemplaçar la llet materna quan no és possible alletar. En aquest context, el coneixement dels compostos bioactius de la llet materna i els seus efectes beneficiosos ha atret l’interès d’investigadors en el camp de la nutrició infantil, així com d’investigadors de tecnologia i ciències de l’alimentació per millorar les característiques nutricionals de les fórmules infantils.

Bibliografía

Almeida CC, Mendonça Pereira BF, Leandro KC, Costa MP, Spisso BF, Conte-Junior CA. Bioactive Compounds in Infant Formula and Their Effects on Infant Nutrition and Health: A Systematic Literature Review. Int J Food Sci. 2021 May 14;2021:8850080. doi: 10.1155/2021/8850080. PMID: 34095293; PMCID: PMC8140835.

Bjelakovic L, Kocic G, Bjelakovic B, Najman S, Stojanović D, Jonovic M, Pop-Trajkovic Z. Polyamine Oxidase and Diamine Oxidase Activities in Human Milk during the First Month of Lactation. Iran J Pediatr. 2012 Jun;22(2):218-22. PMID: 23056889; PMCID: PMC3446060.

Maintz L, Schwarzer V, Bieber T, van der Ven K, Novak N. Effects of histamine and diamine oxidase activities on pregnancy: a critical review. Hum Reprod Update. 2008 Sep-Oct;14(5):485-95. doi: 10.1093/humupd/dmn014. Epub 2008 May 22. PMID: 18499706.