Aquest srticle el va escriure l’Adriana Duelo, nutricionista clínica especialista en patologies digestives i dèficit de DAO, i publicat a la revista Mazorca nº74 (revista de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya).

Si ets celíac o tens sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) i encara no has començat una dieta sense gluten o fa poc temps que l’has iniciat, és possible que les teves vellositats intestinals continuïn danyades. Això significa que tens reduïda part de la superfície intestinal per absorbir nutrients i sintetitzar enzims digestius a causa de les poques cèl·lules epitelials que hi ha. D’aquí que, una característica comuna entre els pacients, sigui la deficiència de certs minerals com el calci o el ferro, vitamines com la D o les del grup B i/o enzims digestius, com la lactasa o la diamino oxidasa (DAO).

El 1986, el Dr. Forget, pediatre de l’Hospital de Bavière (Bèlgica), va vincular el dèficit de l’enzim DAO amb la celiaquia. La seva investigació se centrava en buscar una alternativa menys agressiva a la biòpsia intestinal per diagnosticar la celiaquia. Forget va trobar que els pacients amb celiaquia tenien una activitat reduïda de l’enzim DAO, tant a la mucosa intestinal com a nivell sèric. Aquest resultat li va fer pensar que podria ser un reflex de la baixa qualitat dels enteròcits (cèl·lules de les vellositats), fet característic d’un intestí celíac. Aquest resultat va donar peu al fet que altres investigadors com W.J. Schnedl, D. Enko i K. Griauzdaitė, entre d’altres, busquéssin més respostes davant la possibilitat que l’enzim DAO pogués utilitzar-se com a biomarcador per avaluar l’estat intestinal de les persones amb celiaquia o SGNC.

Però, com ens podria afectar aquest dèficit de DAO? Veiem primer què és la DAO i quines són les seves funcions:

La DiAmino Oxidasa o DAO és un enzim digestiu localitzat a l’intestí prim, sintetitzat pels enteròcits i s’encarrega de metabolitzar una molècula que ingerim a través de la dieta, la histamina. L’única funció de la DAO és impedir que la histamina entri al torrent sanguini, ja que, si això passa, aquesta molècula de caràcter proinflamatori es pot acumular i generar l’aparició de diferents símptomes. Per sospitar d’un possible dèficit de DAO cal presentar símptomes de, com a mínim, dos sistemes diferents:

• Sistema nerviós: migranya, cefalees vasculars, vertigen i/o TDAH.
• Sistema digestiu: distensió abdominal, irregularitats intestinals, dispèpsia funcional i/o síndrome de vòmits cíclics
• Sistema dèrmic: picors, vermellors i/o edemes.
• Sistema respiratori: rinitis no al·lèrgica, esternuts i/o asma.
• Sistema locomotor: dolors musculars i/o articulars.
• Sistema constitucional: fatiga crònica i/o irregularitats en el son.
• Sistema cardiovascular: hipotensió i/o taquicàrdia.

Tots els mamífers tenim enzim DAO en major o menor mesura. Però s’estima que el 15% de la població pateix un dèficit, segons la Societat Internacional del dèficit de DAO. Si bé és cert que el principal origen és genètic (gen AOC1), tal com passa amb la intolerància a la lactosa, es podria desenvolupar un dèficit de DAO adquirit si hi ha algun tipus d’afectació a l’intestí prim. Aquest fet és freqüent en malalties inflamatòries intestinals com la colitis ulcerosa, la malaltia de Crohn, la celiaquia o la sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC).

Després de seguir una dieta sense gluten és habitual que al cap de poques setmanes es recuperin les vellositats intestinals i amb això també la fabricació d’enzims com la lactasa o la DAO. Però de vegades no passa i el pacient continua presentant molèsties o símptomes específics, habitualment extradigestius. En aquests casos és imprescindible indagar una mica més i comprovar si hi ha intolerància a la lactosa i/o dèficit de DAO. Davant d’aquesta possible situació, s’acompanyaria la dieta sense gluten d’una dieta sense lactosa i a més baixa en histamina. D’altra banda, s’aconsellaria acompanyar la dieta amb l’enzim DAO fins que no es regenerin les vellositats intestinals i es recuperi una part o la totalitat de l’activitat enzimàtica.

A continuació, comparteixo alguns esmorzars i plats sense gluten, sense lactosa i amb un nivell baix d’histamina:

1. 1. Torrades de blat sarraí amb crema de sèsam o tahin i compota de nabius per sobre.
   2. Iogurt de coco o de soja amb llavors de xia i un grapat de gerds.
   3. Remenat de rovells amb ruca i beguda d’arròs.
   4. Crema de pastanaga amb patata, cúrcuma, gingebre i pebre.
   5. Amanida de llenties amb pebrot vermell, bròquil al dente, olives i formatge fresc sense lactosa.
   6. Carn de vedella amb salsa reduïda de ceba i poma, arròs i espàrrecs verds.
   7. Lluç amb moniato i amanida de fulles amargues amb bolets.

Bibliografia

Forget, P., Grandfils, C., Van Cutsem, J. L., & Dandrifosse, G. (1986). Diamine oxidase in serum and small intestinal biopsy tissue in childhood celiac disease.

Journal of pediatric gastroenterology and nutrition, 5(3), 379-383. https://doi.org/10.1097/00005176-198605000-00007

Griauzdaitė, K., Maselis, K., Žvirblienė, A., Vaitkus, A., Jančiauskas, D., Banaitytė-Baleišienė, I., Kupčinskas, L., & Rastenytė, D. (2020). Associations between migra- ine, celiac disease, non-celiac gluten sensitivity and activity of diamine oxidase. Medical hypotheses, 142, 109738. https://doi.org/10.1016/j.mehy.2020.109738

Schnedl, W. J., Lackner, S., Enko, D., Schenk, M., Mangge, H., & Holasek, S. J. (2018). Non-celiac gluten sensitivity: people without celiac disease avoiding gluten-is it due to histamine intolerance?. Inflammation research: official journal of the European Histamine Research Society … [et al.], 67(4), 279-284. https://doi. org/10.1007/s00011-017-1117-4

Schnedl, W. J., Mangge, H., Schenk, M., & Enko, D. (2021). Non-responsive celiac disease may coincide with additional food intolerance/malabsorption, including histamine intolerance. Medical hypotheses, 146, 110404. https://doi.org/10.1016/j.mehy.2020.110404

Schnedl, W. J., Schenk, M., Michaelis, S., Enko, D., & Mangge, H. (2023). Functional Abdominal Pain Disorders in Children May Be Associated with Food Intolerance/Malabsorption. Children (Basel, Switzerland), 10(9), 1444. https://doi.org/10.3390/children10091444

Honzawa, Y., Nakase, H., Matsuura, M., & Chiba, T. (2011). Clinical significance of serum diamine oxidase activity in inflammatory bowel disease: Importance of evaluation of small intestinal permeability. Inflammatory bowel diseases, 17(2), E23-E25. https://doi.org/10.1002/ibd.21588