Fa més d’un any que vaig escriure el primer article sobre el dèficit de l’enzim Diamino Oxidasa, però considero que caldria explicar amb detall què és la histamina; en definitiva comparteix protagonisme amb l’enzim. 

La histamina és una molècula derivada d’un aminoàcid essencial, la histidina, i es produeix per una descarboxilació gràcies a l’enzim L-histidina descarboxilasa. És una amina biògena, del grup de les aromàtiques, amb mútiples funcions fisiològiques cel·lulars. Les amines biològiques són compostos orgànics nitrogenats bàsics, de baix pes molecular, que tenen en comú la presència d’un grup amino i un origen biològic. Dins del grup de les aromàtiques també es troben la tiramina, la β-feniletilamina, la triptamina i la serotonina. 

La histamina té moltes funcions fisiològiquesi fisiopatològiques: participa en la regulació de la circulació local, en la hipermeabilitat capilar, en la contracció i relaxació de la musculatura llisa i els vasos sanguinis, en la secreció de l’àcid clorhídric a l’estómac, en les respostes d’hipersensibilitat immediata, en els processos al·lèrgics, en els inflamatoris com a part d’una resposta immune a patògens externs, en la cicatrització dels teixits i també s’ha identificat la seva actuació com a neurotransmissor del sistema nerviós central.

Per tant, veient totes les funcions que desenvolupa, imprescindibles pel bon funcionament de molts processos metabòlics, no és d’estrenyar que la histamina es trobi en quantitats més o menys importants en una gran varietat d’aliments, tant d’origen animal com vegetal. És per aquest motiu la importància de saber com controlar els efectes adversos que dóna la seva acumulació dins l’organisme.