La histamina provinent de la dieta pot ser degradada ràpidament per l’enzim Diamino Oxidasa, però les persones amb baixa activitat d’aquest enzim tenen el risc de patir el que s’anomena intolerància histamínica.

És necessari fer una diferenciació entre el que representa una intoxicació per histamina i el que és una intolerància per histamina. Són conceptes molt diferents que si no es tenen prou clars poden donar lloc a confusió. A part, també es podria acumular histamina per una reacció d’al·lèrgia per IgE o de pseudoal·lèrgia, sense IgE. 

En definitiva tots els casos anomenats provoquen una important acumulació d’histamina en plasma que dona lloc a molts possibles efectes secundaris, però el procés que interessa explicar més detalladament i diferenciar de la resta, en aquest cas, és la intolerància histamínica, la única relacionada amb la deficiència de l’enzim Diamino Oxidasa. 

La intolerància histamínica es produeix per la capacitat disminuïda de la degradació de la histamina en l’organisme. Nombrosos estudis realitzats durant els últims 10 anys descriuen que el causant d’aquesta incapacitat per sintetitzar la histamina alimentària és la falta de l’enzim Diamino Oxidasa.
A diferència de l’al·lèrgia alimentària, l’aparició dels símptomes no està lligada al consum d’un producte concret, sinó que pot associar-se a una amplia gamma d’aliments amb continguts variables d’histamina, fins i tot poden aparèixer efectes després del consum de productes amb nivells baixos d’histamina. Això representa una dificultat a l’hora d’establir una dosis màxima tolerable, de fet encara no existeix un consens clar sobre aquest valor.

Bibliografia

– Maintz, L.; Novak, N. Histamine and histamine intolerance. American Journal of Clinical Nutrition, Vol. 85, No. 5, 1185-1196. Bonn (Alemania), 2007.