Has sentit a parlar sobre intoxicacions histamíniques? O fins i tot, sobre al·lèrgies alimentàries o ambientals? I els termes “mastocitosis” o “dèficit de DAO”, et sonen? Doncs bé, tots els casos esmentats tenen un denominador comú: provoquen un excés d’histamina en plasma que dona lloc a molts possibles efectes secundaris. Tanmateix, la clau serà conèixer els mecanismes involucrats en cadascuna de les situacions citades per conèixer quines mesures cal adoptar.

Quan hi ha una desproporció entre la histamina ingerida o l’alliberada a partir de les cèl·lules que l’emmagatzemen a l’organisme, així com de la capacitat de metabolització d’aquesta, es produeix la seva acumulació en plasma i, en conseqüència, apareixen els efectes adversos. Aquesta acumulació pot ser deguda per diferents motius:

• Quan hi ha un excés agut en la ingesta d’histamina es produeix una intoxicació histamínica associada al consum d’aliments amb nivells molt alts d’aquesta amina. Aquesta situació és deguda al fet que els mecanismes de metabolització resulten insuficients, encara que l’individu estigui sa i no presenti cap mena de patologia associada a la histamina. Com passa amb altres intoxicacions alimentàries, aquestes apareixen en forma de brots que afecten a tots o a la majoria dels consumidors d’un determinat aliment, el contingut en histamina del qual és excessivament elevat. Pel que fa a la simptomatologia, aquesta pot arribar a ser intensa. En aquest sentit, les intoxicacions alimentàries més freqüents a Espanya són degudes al Campylobacter, a la Salmonella, a l’Escherichia coli i a la Listeria. Aquesta última va ser un clar exemple l’estiu del 2019, quan es van notificar 548 casos. La listeriosi és una de les intoxicacions alimentàries que provoca malalties més greus, amb una taxa de mortalitat del voltant del 17% i que produeix més casos en adults majors de 64 anys. I, com podem prevenir la intoxicació per histamina? Doncs bé, una conservació adequada de la temperatura dels aliments i una bona higiene en la seva manipulació seran dos factors fonamentals per evitar donar peu a aquesta situació.

• Una altra causa d’acumulació d’histamina és el cas d’una al·lèrgia alimentària o ambiental, on es produeix una reacció del sistema immunitari que té lloc poc després d’haver ingerit un determinat aliment. L’al·lèrgia pot ocasionar diferents signes i símptomes: problemes digestius, urticària, inflamació de les vies respiratòries o altres de més greus, com un atac anafilàctic. En aquesta darrera situació caldria utilitzar adrenalina autoinjectable. La pròxima vegada que es consumeixi, fins i tot, una petita quantitat d’aquest aliment, els anticossos IgE la detectaran i indicaran al sistema immunitari que alliberi histamina a la sang juntament amb altres substàncies químiques. Aquestes substàncies seran les responsables de l’aparició dels símptomes d’al·lèrgia. La majoria de les al·lèrgies alimentàries es desencadenen a causa de certes proteïnes presents en els següents aliments: marisc, crustacis, fruits secs, peix, ous, llet de vaca, blat, soja i diferents fruites com les maduixes o la pell del préssec, entre altres. En aquest sentit, haurem de posar especial atenció en l’aliment que ens produeixi al·lèrgia per així poder evitar-lo, com també aquells que puguin haver estat en contacte amb aquest per contaminació creuada.

• Tot i això, cal destacar una situació menys comuna (la pateix 1 de cada 10.000 persones), però que també és important esmentar. Es tracta de l’activació mastocitaria o mastocitosi. El seu nom prové dels mastòcits, unes cèl·lules que s’originen a la medul·la òssia des d’on passen a altres teixits i participen en processos al·lèrgics, d’inflamació i també influeixen en les defenses de l’organisme. La causa per la qual sorgeix la mastocitosi és per un augment anormal del nombre de mastòcits a diverses zones del cos. Aquests generen histamina, i quan s’acumula en grans quantitats afecta principalment a la pell (mastocitosi cutània) o a altres parts del cos (mastocitosi sistèmica). En aquest sentit, el tractament haurà d’anar enfocat a evitar aquells factors que desencadenen l’activació dels mastòcits (agents físics/emocionals, ús de certs fàrmacs…) i una dieta baixa en histamina també pot ajudar.

• Quan existeix un déficit de DAO hi ha un mal funcionament dels sistemes de degradació de la histamina; ja sigui d’origen genètic, patològic (malalties inflamatòries intestinals) o per bloqueig farmacològic dels enzims implicats en la metabolització (principalment, l’enzim diamino oxidasa, DAO). Per tant, es genera una acumulació excessiva d’histamina activant diferents receptors de l’organisme. A diferència de l’al·lèrgia, l’aparició dels símptomes no està lligada al consum d’un producte concret, sinó que es pot associar a una àmplia gamma d’aliments amb continguts variables d’histamina. Aquest fet representa una dificultat per poder establir una dosi màxima tolerable. Per aquest motiu, avui dia encara no existeix un consens clar sobre aquest valor. D’aquesta manera, les mesures a considerar hauran d’anar encaminades a una dieta personalitzada baixa en histamina i en altres amines que també n’afavoreixen l’acumulació i, de mica en mica, anar ampliant la varietat, la quantitat i la freqüència de consum d’aquests aliments. El tractament també inclou la suplementació de l’enzim DAO en la gran majoria de casos.

Així doncs, és important fer un diagnòstic correcte sobre el motiu pel qual hi ha un augment dels nivells d’histamina. D’aquesta manera, podrem dissenyar un tractament òptim, individualitzat per a cada cas i sempre de la mà d’un/a dietista-nutricionista.

Bibliografia

Ando T, Kashiwakura JI, Itoh-Nagato N, Yamashita H, Baba M, Kawakami Y, Tsai SH, Inagaki N, Takeda K, Iwata T, Shimojo N, Fujisawa T, Nagao M, Matsumoto K, Kawakami Y, Kawakami T. Histamine-releasing factor enhances food allergy. J Clin Invest. 2017 Dec 1;127(12):4541-4553. doi: 10.1172/JCI96525. Epub 2017 Nov 13. PMID: 29130935; PMCID: PMC5707161.

Comas-Basté O, Sánchez-Pérez S, Veciana-Nogués MT, Latorre-Moratalla M, Vidal-Carou MDC. Histamine Intolerance: The Current State of the Art. Biomolecules. 2020 Aug 14;10(8):1181. doi: 10.3390/biom10081181. PMID: 32824107; PMCID: PMC7463562.

Krishnaprasadh D, Levasseur K. Mastocytosis. Pediatr Rev. 2021 Aug;42(8):468-470. doi: 10.1542/PIR.2020-0108. PMID: 34341090.