Avui en dia s’arriben a diagnosticar moltes suposades intoleràncies alimentaries especifiques, com per exemple a la llet, a la xocolata, al blat o inclús a les begudes de cola. Però, realment són fiables els tests a 200, 300, 400 aliments? És el mateix intolerància a la lactosa que intolerància a la llet? És el mateix ser celíac que al·lèrgic al blat? El Dèficit de DAO por estar relacionat amb una al·lèrgia alimentària?

Per això, per començar, cal conèixer les diferències entre una al·lèrgia i una intolerància:

AL·LÈRGIES

L’al·lèrgia a un aliment o a un factor ambiental provoca una reacció en la que el sistema immunològic hi està implicat. Per tant no es tractarà d’al·lèrgia tot aquella reacció en la qual no hi hagi cèl·lules o immunoglobulines implicades. En aquests casos potser es tractarà d’una intolerància o una malaltia d’origen microbià transmesa per els aliments: una infecció bacteriana, una intoxicació, una toxiinfecció o una malaltia provocada per un virus o altres paràsits.

Una al·lèrgia apareix quan el nostre organisme detecta com estranyes i inclús com una amenaça certes proteïnes alimentàries que ingerim. Quina és la seva reacció? ‘Eliminar aquestes proteïnes’ Cóm ho fa? Produint anticossos molt específics (les conegudes IgE, immunoglobulina E) que s’uneixen a aquestes proteïnes alimentàries per neutralitzar-les i eliminar-les. En aquest moment d’unió es produeixen diverses reaccions, entre les quals està la alliberació d’histamina a través dels mastòcits i els basòfils. La histamina és una molècula vasodilatadora i inflamatòria que en quantitats elevades genera símptomes respiratoris (moqueig, asma…), cutanis (inflamació dels llavis, llengua, èczemes…), gastrointestinals (dolor abdominal, diarrea…) i per últim el shock anafilàctic (situació més greu que requereix l’ús immediat d’adrenalina intramuscular amb un auto injector. El shock anafilàctic compromet tot el cos alliberant histamina en diferents teixits i pot arribar a provocar una constricció de les vies respiratòries.

Si aquest tipus de reaccions es produeixen al instant o als pocs minuts del consum d’un aliment concret, ens ha de fer pensar que es tracta d’una al·lèrgia. Però per diagnosticar-ho existeixen probes específiques com el prick test, que són les famoses probes cutànies d’al·lèrgia, així com a través d’analítiques de sang que mesurin les IgE específiques per cada aliment sospitós. Les al·lèrgies alimentàries no es curen, es controlen evitant els aliments que produeixen la reacció.

INTOLERÀNCIES

En les intoleràncies no hi està involucrat el sistema immunològic. Es produeixen principalment pel dèficit o insuficiència d’enzims concrets que s’encarreguen de metabolitzar alguna substància d’un aliment. (També podrien aparèixer intoleràncies per mecanismes psicològics, però això donaria espai per un altre post).

Normalment es tenen intoleràncies a sucres (lactosa, fructosa, sacarosa…), però també hi ha intoleràncies més complexes que es manifesten per la falta d’enzims que metabolitzen proteïnes (com en el cas del gluten – no confondre amb la sensibilitat al gluten, al·lèrgia al gluten o al·lèrgia al blat).

Per últim, tindríem les intoleràncies a les amines, una mica complexes donada la diversitat de símptomes que provoquen. Aquest seria el cas de la histamina per dèficit de DAO o de la tiramina per dèficit de MAO.

En general les intoleràncies als sucres produeixen símptomes gastrointestinals com inflor, diarrea, dolor abdominal, nàusees, gasos i còlics. Però algunes de més complexes que comporten una acumulació d’amines poden produir, a més de símptomes gastrointestinals, migranya, picor i vermellor a la pell, èczemes, rinitis, dolors musculars i fatiga. Símptomes més semblants als d’una al·lèrgia, però de intensitat més lleu (de fet parlem de la mateixa molècula que provoca ‘l’alarma’ en les al·lèrgies, però que s’activa per un mecanisme totalment diferent).

Les intoleràncies als sucres es diagnostiquen amb el test d’hidrogen espirat, que consisteix en la presa de mesura d’hidrogen de l’aire que respirem després de l’administració del sucre que ens interessi avaluar. La intolerància al gluten es diagnostica mesurant uns anticossos específics en sang i finalment amb un biòpsia intestinal (del duodè). La intolerància a la histamina / dèficit de DAO es diagnostica mesurant l’activitat de l’enzim DAO en sang i realitzant un estudi genètic molecular amb una mostra de sang o de mucosa bucal que identifica variants seleccionades del gen que codifica la proteïna DAO/ABP1 (AOC1).

QUÈ PASSA AMB LA FAMOSA INTOLERÀNCIA AL BLAT O A LA LLET?

Els tests de intoleràncies alimentàries, que mesuren a través d’una analítica de sang entre 200 i 400 aliments i indiquen amb colors quins aliments senten bé i quins malament, utilitzen un mecanisme de detecció molt simple: la mesura de les Immunoglobulines G. Aquestes IgG són anticossos que generem cada cop que ingerim aliments i no ens provoquen ninguna informació rellevant a nivell clínic. A més, no disposen de cap evidència científica.

Es venen fent creure a la persona que els aliments que li surten en vermell no els pot ‘digerir correctament’, inclús afirmen que el consum d’aquests aliments podria portar a malalties cròniques. Missatges d’aquest tipus només fan que crear alarmes i evidentment falsos diagnòstics i dietes inapropiades.

Reflexió: No us heu preguntat perquè normalment sempre surten els mateixos aliments? Curiosament són aliments típics de la dieta mediterrània o aliments que la persona ha ingerit la setmana prèvia a fer-se l’analítica…

Les Immunoglobulines G especifiques signifiquen ‘exposició’ a un producte, no al·lèrgia. Els tests de IGG no estan aprovats com agents de diagnòstic i en la clínica no tenen cap utilitat per fer modificacions de dieta o restriccions. En els motors de recerca sobre articles de investigació biomèdica no apareix cap estudi sobre els tests de intoleràncies mesurades per IgG. Des de la mateixa Acadèmia Americana de Al·lèrgia, Asma i Immunologia afirmen que no tenen cap rellevància clínica, que no són vàlids, que els hi falta un control de qualitat i que no s’haurien de dur a terme.

Si teniu algun símptoma dels descrits hauríeu d’acudir a un metge i posteriorment, si fos necessari, visitar un dietista- nutricionista per dur a terme una dieta saludable i adequada a cada situació.