Si tens intolerància a la lactosa i a més presentes símptomes extradigestius (migranya, prurit, rinitis, fatiga, etc.) podries tenir també dèficit de diamino oxidasa (DAO).

La histamina es troba en una gran varietat d’aliments, tant d’origen vegetal com d’origen animal, i actua en diferents sistemes de l’organisme. La lactosa, com el seu nom indica, es troba als làctics, o derivats d’aquests i en alguns processats o medicaments. Quan hi ha un dèficit de l’enzim DAO o de l’enzim lactasa no es poden metabolitzar correctament els seus respectius substrats (histamina i lactosa) i probablement apareixin símptomes. En el cas de la intolerància a la lactosa acostumen a aparèixer poques hores després de la ingesta de l’aliment, en canvi, en el cas del dèficit de DAO poden tardar més hores, fins i tot 24h.

Per una banda, l’enzim DAO s’encarrega de metabolitzar la histamina procedent de l’alimentació en àcid imidazol acètic. Aquest enzim se sintetitza al citoplasma i a les mitocòndries dels enteròcits (duodè i ili) i principalment es localitza a l’intestí prim, als ronyons i a la placenta. S’estima que la prevalença del dèficit de DAO és del 15% de la població mundial. Si hi ha un dèficit de DAO es genera una absorció de la histamina alimentària, quan en realitat, la histamina no s’hauria d’absorbir sinó expulsar a través de l’orina. Quan aquesta histamina entra al torrent sanguini activa una sèrie de receptors repartits en diversos teixits de l’organisme, i com a conseqüència, poden aparèixer símptomes digestius, però també extradigestius.

D’altra banda, l’enzim lactasa s’encarrega de metabolitzar la lactosa en glucosa i galactosa. De la mateixa manera que l’enzim DAO, aquest enzim també se sintetitza a l’intestí prim, encara que es troba més a la zona de les microvellositats dels enteròcits del jejú proximal (85%), com la resta d’enzims dels disacàrids. No obstant això, el dèficit de lactasa genera un augment d’hidrogen al còlon, els símptomes dels quals són exclusivament digestius, a diferència del dèficit de DAO.

D’aquesta manera, donat que l’enzim DAO i la lactasa se sintetitzen a les vellositats intestinals, una atròfia d’aquestes pot provocar un dèficit d’ambdues, així com d’altres enzims. Per aquest motiu, poden haver-hi pacients amb intolerància a la lactosa que no acaben de millorar. Aquest fet pot suscitar un dèficit de DAO secundari.

Existeix evidència científica que relacioni ambdós aspectes:

• El 1984, un investigador belga va observar que a menor activitat de lactasa a nivell intestinal, menor era també l’activitat DAO (Forget, P. et al, 1984).
• Dècades més tard, en l’any 2016, un altre investigador austríac va mesurar la quantitat d’hidrogen en pacients que tenien intolerància a la lactosa. Va dividir la mostra en dos grups: un presentava un nivell correcte d’activitat DAO i l’altre grup tenia dèficit de DAO. A partir del minut 60, el grup de pacients que presentaven intolerància a la lactosa i dèficit de DAO produïen més quantitat d’hidrogen, per la qual cosa van concloure que el seu estat intestinal era pitjor (Enko, D. et al, 2016).
• Recentment, en l’any 2020, un altre grup d’investigadors alemanys van comparar tres grups de pacients: un grup amb intolerància a la lactosa, un segon grup de pacients amb intolerància a la lactosa + dèficit de DAO, i un tercer amb dèficit de DAO + malabsorció de fructosa. Els grups que generaven més quantitat d’hidrogen espirat van ser els que presentaven més afectacions a les vellositats intestinals (Schnedl, W. et al, 2020).

Cal sospitar d’un dèficit de DAO primari o secundari si, a més de símptomes digestius, hi ha un o més símptomes en diferents sistemes. En aquest cas, el següent pas seria analitzar les variants genètiques del gen AOC1 que codifiquen per a la síntesi de l’enzim DAO, així com l’activitat DAO en sèrum. Si el resultat sortís positiu i es presentés una intolerància a la lactosa, el tractament a seguir seria una dieta sense lactosa i baixa en histamina, i se suplementaria amb l’enzim lactasa i l’enzim DAO per tal que no fos tan restrictiva.

Com a conclusió, un dèficit de l’enzim lactasa i de l’enzim DAO poden provocar simptomatologia digestiva i extradigestiva si es donen alhora. Un cop diagnosticats, la sinergia entre la dieta i la suplementació ajuda que el pacient millori la seva qualitat de vida amb el menor temps possible. Per aquest motiu, és important que els professionals sanitaris s’actualitzin per poder detectar i tractar correctament ambdues patologies digestives.

Si t’interessa aquest tema, pots visualitzar el webinar que va impartir l’Adriana Duelo juntament amb l’Associació d’Intolerants a la Lactosa d’Espanya (ADILAC) a través del següent link.

Bibliografia

Enko, D., Meinitzer, A., Mangge, H., Kriegshäuser, G., Halwachs-Baumann, G., Reininghaus, E. Z., Bengesser, S. A., & Schnedl, W. J. (2016). Concomitant Prevalence of Low Serum Diamine Oxidase Activity and Carbohydrate Malabsorption. Canadian journal of gastroenterology & hepatology, 2016, 4893501. https://doi.org/10.1155/2016/4893501

Enko, D., Kriegshäuser, G., Halwachs-Baumann, G., Mangge, H., & Schnedl, W. J. (2017). Serum diamine oxidase activity is associated with lactose malabsorption phenotypic variation. Clinical biochemistry, 50(1-2), 50–53. https://doi.org/10.1016/j.clinbiochem.2016.08.019

Forget, P., Grandfils, C., van Cutsem, J. L., & Dandrifosse, G. (1984). Diamine oxidase and disaccharidase activities in small intestinal biopsies of children. Pediatric research, 18(7), 647–649. https://doi.org/10.1203/00006450-198407000-00016

Schnedl, W. J., Meier-Allard, N., Lackner, S., Enko, D., Mangge, H., & Holasek, S. J. (2020). Increasing Expiratory Hydrogen in Lactose Intolerance Is Associated with Additional Food Intolerance/Malabsorption. Nutrients, 12(12), 3690. https://doi.org/10.3390/nu12123690