El dèficit de DAO sembla ser més prevalent en població amb malalties inflamatòries intestinals.

En un estudi realitzat l’any 1993 a Itàlia ja es va observar una disminució important de DAO en pacients amb càncer de colon rectal. Es van investigar els nivells de diferents amines com la putrescina, la espermidina i la espermina, i els seus respectius enzims, un d’ells la Diamino Oxidasa (implicada també en el metabolisme de la putrescina). El resultat va ser que de tots els components només la DAO presentava una baixa activitat impedint la degradació de l’amina.

La Colitis Ulcerosa i la Malaltia de Crohn, patologies on també s’han vist dèficits de DAO, són sempre controlades a l’hora de fer qualsevol estudi relacionat amb l’acumulació d’histamina exògena.

Normalment quan es fa la distribució entre els grups controls i els pacients amb dèficit de DAO, s’acostumen a excloure aquells individus amb malalties inflamatòries intestinals, com la CU, la MC, el colon irritable i la celiaquia, perquè poden interferir en els resultats (tenen augmentada la permeabilitat de la mucosa intestinal i a la vegada reduïda la DAO). La Diamino Oxidasa es troba majoritàriament a l’intestí de l’ésser humà i si es redueix part de la mucosa disminueix respectivament part de la zona de producció de l’enzim.

En pacients amb malaltia de Crohn, on l’activitat de la DAO en la mucosa intestinal es troba disminuïda aproximadament en un 50% respecte la població sana, s’ha observat una major taxa de recurrència de la malaltia després d’haver sigut intervinguda quirúrgicament (sobretot en aquells que tenien baixa activitat de l’enzim). Per tant, es diu que la DAO podria ser un marcador útil per preveure el risc de recurrència o complicacions en la MC.