Se sospita que un desequilibri entre els bacteris productors i degradadors d’histamina al nostre intestí gruixut afavoriria l’acumulació d’alts nivells d’aquesta amina, la seva absorció posterior en plasma i l’aparició de diferents símptomes. A més a més, una disbiosi intestinal podria contribuir a la inflamació de la mucosa i, alhora, afavorir el desenvolupament d’un intestí permeable i/o un dèficit de DAO secundari. Vetllar per un correcte equilibri de la microbiota serà un factor clau pel tractament de persones amb dèficit de DAO.

Coneixem que l’alteració de l’activitat de l’enzim Diamino Oxiadasa (DAO) pot tenir un origen genètic (primari), però també farmacològic o patològic (secundari). Recentment, s’està suggerint que dins dels orígens secundaris podria cabre el desequilibri de la microbiota intestinal. Hi ha escassa evidència científica sobre el tema; tanmateix, cada cop hi ha més proves que ens obren un nou camí cap a aquesta direcció.

S’ha demostrat que hi ha diferents soques bacterianes capaces de produir histamina, (Enterococcus faecalis, Bifidobacterium pseudocatenulatum, Lactobacillus gasseri, Escherichia coli, Morganella morganii i Proteus mirabillis), de la mateixa manera que també s’han descrit aquelles capaces de degradar-la (Escherichia coli i Klebsiella pneumoniae). En aquest sentit, una major abundància de bacteris productors d’histamina, anomenats bacteris histaminogènics, poden afavorir l’acumulació d’alts nivells d’histamina a l’intestí i la seva posterior absorció. Com a conseqüència, la capacitat de degradar la histamina es veuria superada fàcilment, sobretot en individus amb dèficit de DAO, i es desencadenaria l’aparició dels símptomes més típics: migranya, inflor abdominal, picors, vermellors o rinitis, entre d’altres.

Seguint aquesta línia, el nostre grup de recerca format per Sònia Sánchez-Pérez, Oriol Comas-Basté, Adriana Duelo, M. Teresa Veciana-Noguès, Mercedes Berlanga, M. Luz Latorre-Moratalla i M. Carmen Vidal-Carou vam publicar a l’abril de 2022 un estudi sobre la disbiosi intestinal en pacients amb intolerància a la histamina. L’objectiu de la investigació va ser caracteritzar la composició de la microbiota intestinal de pacients amb símptomes d’intolerància a la histamina i comparar-la amb individus sans. Com a resultat, en el grup que presentava intolerància a la histamina es va observar una disbiosi de la microbiota intestinal que, en comparació amb els individus sans, tenia una proporció significativament menor de Prevotellaceae, Ruminococcus, Faecalibacterium i Faecablibacterium prausnitzii, uns bacteris relacionats amb la salut intestinal. A més, aquest mateix grup presentava quantitats significativament més grans de bacteris productors d’histamina, inclosos els gèneres Staphylococcus i Proteus, així com diversos gèneres no identificats pertanyents a la família Enterobacteriaceae i les espècies Clostridium perfringens i Enterococcus faecalis.

Addicionalment, l’augment de bacteris patògens pot causar un augment en la producció de citocines proinflamatòries que danyen la mucosa intestinal, contribuint a la seva irritació i inflamació. Si aquesta inflamació es prolonga en el temps, pot donar lloc a una permeabilitat intestinal més gran, que tindrà com a conseqüència una major absorció de la histamina ingerida a través de la dieta i l’aparició dels símptomes clínics. Fins i tot també es creu que aquesta inflamació podria generar una reducció de les vellositats intestinals i, per tant, una disminució de superfície de la vora en raspall dels enteròcits, que portaria a un dèficit de DAO directe.

Concretament, uns valors de proteïna C reactiva i calprotectina en femtes elevats suggereixen un estat d’inflamació, així com valors de zonulina i antitripsina en femtes elevats informen d’una barrera intestinal permeable.

Per aquest motiu, un objectiu a assolir en els pacients amb dèficit de DAO és vetllar per un bon equilibri de la microbiota intestinal, ja que aquesta exerceix un paper important en la conducció de la seva patogènesi, tot i que l’origen principal del dèficit enzimàtic sigui genètic (primari). Així doncs, serà clau dissenyar un tractament òptim i individualitzat en cada cas i sempre de la mà d’un dietista-nutricionista especialitzat.

Bibliografia

Schink M, Konturek PC, Tietz E, Dieterich W, Pinzer TC, Wirtz S, Neurath MF, Zopf Y. Microbial patterns in patients with histamine intolerance. J Physiol Pharmacol. 2018 Aug;69(4). doi: 10.26402/jpp.2018.4.09. Epub 2018 Dec 9. PMID: 30552302.

Schnedl WJ, Enko D. Considering histamine in functional gastrointestinal disorders. Crit Rev Food Sci Nutr. 2021;61(17):2960-2967. doi: 10.1080/10408398.2020.1791049. Epub 2020 Jul 9. PMID: 32643952.

Sánchez-Pérez S, Comas-Basté O, Duelo A, Veciana-Nogués MT, Berlanga M, Latorre-Moratalla ML, Vidal-Carou MC. Intestinal Dysbiosis in Patients with Histamine Intolerance. Nutrients. 2022 Apr 23;14(9):1774. doi: 10.3390/nu14091774. PMID: 35565742; PMCID: PMC9102523.