Cada vegada visitem més pacients amb diverses intoleràncies alimentaries alhora. Quan parlem d’intoleràncies no ens referim a un aliment sol, sinó a grups d’aliments que per un motiu o un altre no es toleren o a la llarga acaben provocant símptomes. Aquests grups  d’aliments es caracteritzen per tenir uns sucres concrets (lactosa, fructosa, fructans, poliols…) o unes proteïnes específiques (com el gluten) o altres substàncies com les amines (histamina, tiramina, etc). En general les intoleràncies produeixen símptomes gastrointestinals: inflor, diarrea, dolor abdominal, nàusees, gasos, còlics… Però també poden arribar a produir migranya, picors o rinitis, dolors musculars…

Es important no confondre les intoleràncies alimentaries amb els tests que analitzen de 100 a 400 aliments i van indicant amb colors quins aliments senten bé o malament. El mecanisme d’aquests tests és mesurar les immunoglobulines G, anticossos que generem cada vegada que ingerim aliments. No tenen evidència científica, porten missatges alarmistes i poden provocar falsos diagnòstics i dietes inadequades.

FODMAPs: Què són?

Són hidrats de carboni de cadena curta: Fermentable, Oligo-saccharides, Di-saccarides, Mono-saccharides And Poliols. Segons la guia de la Monash University, aquests sucres són de difícil absorció i es troben localitzats en molts aliments i en diferents quantitats. En els últims anys s’ha comprobat que seguir una dieta baixa en FODMAPs pot ser beneficiós per persones diagnosticades de Colon Irritable o Síndrome d’Intestí Irritable i es requereix un dietista-nutricionista especialitzat en la matèria per seguir el tractament. Es recomana fer aquesta dieta baixa en FODMAPs de forma estricta durant un període de 2-6 setmanes, tot i que pot variar segons cada cas.

En total aquests sucres es podrien classificar de la següent forma:

• Fructosa en excés de glucosa (monosacàrid): es troba en algunes fruites com la poma o les cireres i també a la mel i els xarops
• Lactosa (disacàrid): es troba a la llet i els seus derivats
• Sorbitol i manitol (poliols): es troben en algunes fruites com els albercocs o les mores i en vegetals com la coliflor o els xampinyons. També s’afegeixen com a edulcorants en alguns productes alimentaris (cal llegir etiquetes)
• Fructans (fermentables): es troben en el blat, sègol, cebes, all…
• Galactooligosacàrids (GOS): es troben en moltes llegums i en fruits secs com els anacards o els festucs

Normalment en una dieta baixa en FODMAPs sempre es retiren els fructans i els GOS, ja que els éssers humans no tenim enzims capaços de digerir-los. Després depenent de cada cas es poden arribar a evitar tots els altres tipus de sucres.

FODMAPs: Com es diagnostica una intolerància a sucres?

Hi ha especialistes que recomanen analitzar sucre per sucre, de forma separada (normalment fructosa, lactosa i sorbitol). I altres que prefereixen mesurar els nivells d’hidrogen i metà en aire espirat després d’haver pres una determinada quantitat de lactulosa (sucre sintètic), que s’utilitza per saber si hi ha sobrecreixement bacterià. Si el resultat sortís positiu es podria concloure que aquest augment de bacteris és el causant de les males digestions dels sucres per un excés de gas.

FODMAPs i dèficit de Diamino Oxidasa (DAO)

Pot semblar un problema d’entrada, ja que el diagnòstic d’ambdues situacions fa que la dieta sigui molt estricte, però amb un bon especialista no cal preocupar-se. La idea és recuperar la funcionalitat intestinal al màxim i reintroduir part dels aliments que s’eliminen en una primera fase.

Visitem molts pacients amb molèsties digestives que a més a més de tenir un problema metabòlic a l’hora l’eliminar la histamina i haver de seguir una dieta baixa en histamina no toleren alguns sucres. Fa un any aproximadament es va publicar un estudi avaluant a 439 pacients amb diversos problemes digestius i concloïa haver trobat relació entre els símptomes amb múltiples combinacions de malabsorció d’hidrats de carboni i amb la intolerància a la histamina.

La intolerància als hidrats de carboni de cadena curta, a diferència del dèficit de DAO, no té un caràcter genètic i pot recuperar-se aviat.

A l’inici de començar la dieta baixa en FODMAPs i en histamina pot arribar a ser monòtona, tot i que no per això avorrida! La nostra feina és intentar que amb els ingredients disponibles puguem elaborar dietes atractives, saludables i variades fins on es pugui!