Què és el Dèficit de DAO?

El dèficit de DAO és la carència funcional del principal enzim digestiu encarregat d’eliminar una molècula, anomenada histamina, que es troba en els aliments.

Localitzem l’enzim Diamino Oxidasa o DAO principalment en la mucosa intestinal, per tant actua durant la digestió dels aliments.

Quan hi ha una alteració en el metabolisme de la histamina i no hi ha prou activitat de DAO, es crea una desproporció entre la histamina ingerida i la capacitat de metabolitzar, dificultant així la seva degradació i la seva correcta eliminació per mitjà de l’orina. Aquest fet provoca l’acumulació d’histamina en plasma i l’aparició d’efectes adversos.

La causa principal de la disfunció enzimàtica té un origen genètic. Algunes persones tenen o produeixen poca Diamino Oxidasa, per aquest motiu fins fa poc es deia que la migranya era hereditària, quan en realitat l’hereditari és el dèficit de DAO. A més, hi ha altres factors que faciliten la disminució de l’enzim: els medicaments i algunes malalties inflamatòries intestinals.

Símptomes del dèficit de DAO

A diferència de l’al·lèrgia alimentària, en aquest cas l’aparició dels símptomes no està lligada al consum d’un aliment en concret, sinó que pot associar-se a una àmplia gamma d’aliments amb continguts variables d’histamina i, inclús, poden aparèixer efectes després el consum de productes amb nivells baixos d’histamina. Això representa una dificultat a l’hora d’establir una dosi màxima tolerable i, de fet, encara no existeix un consens clar sobre aquest valor. Se citen com a desencadenants de símptomes d’acumulació d’histamina per dèficit de DAO xifres variables que van des dels 50μg d’histamina fins als 60-75mg.

Quan es produeix una acumulació d’histamina es poden alterar molts sistemes de l’organisme, encara que no tenen perquè aparèixer símptomes en tots ells. Els més típics són:

• Sistema Nerviós: migranya, cefalees, vertigen i/o TDAH.
• Sistema Digestiu: irregularitats intestinals (diarrea, restrenyiment), dolor i distensió abdominal, reflux, nàusees i/o vòmits.
• Sistema Cardiovascular: hipotensió  i/o arítmies.
• Sistema Dèrmic: picors, vermellors, edemes, pell atòpica i/o èczemes.
• Sistema Respiratori: congestió nasal, rinitis, asma i/o esternuts.
• Sistema Locomotor: dolors musculars, dolors articulars, fibromiàlgia i/o fatiga.

Veure tots els símptomes que pot representar un excés d’histamina fa que la investigació en aquest tema no s’aturi i cada vegada s’avanci més ràpid en els tractaments no invasius a practicar.

S’ha observat que la gran majoria de pacients que tenen un nivell baix de l’activitat DAO, a part de patir migranya, presenten altres simptomatologies. Un 20% dels pacients presenten 1 o 2 símptomes, un 41,3% dels pacients presenten 3 o 4, i un 33,8% presenten més de cinc. La migranya és sempre el símptoma més destacat pel seu caràcter incapacitant i, per aquesta raó, el pacient tendeix a ressaltar de la resta en l’entrevista personal amb el professional sanitari.

Histamina i Dèficit de DAO

La histamina és una molècula derivada d’un aminoàcid essencial, la histidina, amb múltiples funcions fisiològiques. Participa en la regulació de la circulació local, en la contracció i relaxació de la musculatura llisa i els vasos sanguinis, en la secreció de l’àcid clorhídric a l’estómac, a les respostes d’hipersensibilitat immediata, en els processos al·lèrgics, als inflamatoris com a part d’una resposta immune a patògens externs, en la cicatrització dels teixits i també s’ha identificat la seva actuació com a neurotransmissor del sistema nerviós central. Per tant, veient totes les funcions que desenvolupa, imprescindibles pel bon funcionament de molts processos metabòlics, no sorprèn que la histamina també es trobi en quantitats més o menys importants en una gran varietat d’aliments, tant d’origen animal com vegetal, encara que aquesta no tingui cap funció, a diferència de la histamina endògena.

La histamina que obtenim a través dels aliments és la més difícil de controlar, ja que la seva regulació depèn de l’organisme de cada persona. Si es produeix alguna alteració en el metabolisme i no es mantenen les concentracions normals d’histamina en sang (50-70 mg / l), la lliure circulació d’aquesta amina en elevades concentracions desencadena efectes no desitjats, entre els quals, la migranya. En el moment de la metabolització de la histamina, quan hi ha un dèficit de DAO, aquesta passa al torrent sanguini augmentant la concentració plasmàtica. Un cop localitzada de forma lliure en el torrent sanguini es distribueix per diferents punts de l’organisme, sent un d’ells les artèries temporals. En aquesta zona la histamina actua provocant una inflamació amb un dels seus efectes més comuns, la vasodilatació, i comença el procés de la migranya. La vasodilatació provocada per la histamina es relaciona amb els efectes secundaris del sistema nerviós central i del cardiovascular, principalment, però també amb els de l’epitelial.

Com tractem el Dèficit de DAO?

Un cop diagnosticat el dèficit enzimàtic mitjançant una analítica de sang especial, es comença el tractament amb una dieta baixa en histamina i en altres amines que també afavoreixen la seva acumulació. A la primera visita gairebé sempre recomanem començar una dieta de primera fase, és a dir, una dieta més estricta. L’elaborem a mà de forma totalment personalitzada i per això no l’entreguem al moment.

Estudiem cas per cas i com no hi ha dues persones iguals, tampoc hi ha dues dietes iguals. Tenim en compte l’historial clínic de la persona, els seus hàbits, els seus horaris, el seu ritme de vida, la seva activitat física, els seus gustos i la seva economia. En cas de necessitar requeriments nutricionals específics els intentem suplir a través de l’alimentació, encara que de vegades no és del tot possible i recorrem a suplementació. Per exemple en la majoria de casos aconsellem afegir perles d’omega 3 per la dificultat de trobar aliments pobres en histamina i rics en aquest àcid gras. Així com també comprimits d’enzim DAO abans de tots els àpats. La millora del pacient avança molt més ràpid unint dieta i suplementació.

A mesura que passen les setmanes el pacient sol notar canvis, millores i tornem a veure’ns. Quan es comença la segona fase és molt bon senyal, vol dir que l’acumulació d’histamina va disminuint i podem començar a ampliar la dieta.

En el moment que finalment s’arriba a la tercera i última fase, la dieta és una mica més lliure i és el propi pacient qui controla la quantitat i freqüència de consum d’aquells aliments més histamínics.

Aliments i dieta baixa en histamina

Són molts els aliments que provoquen una acumulació d’histamina en l’organisme, i no tots han de ser necessàriament rics en aquesta amina. Ja es coneixen alguns aliments, descrits al llarg dels anys pels propis pacients, relacionats amb l’aparició de migranya o altres símptomes, però fins ara no es coneixia la causa. Sempre s’ha parlat de buscar “culpables” entre els aliments sense veure on es troba el problema. L’origen de patir aquest trastorn es troba en el propi individu i l’alimentació és només la via d’accés del component que ajuda a que es produeixi.

Hi ha discrepàncies sobre el criteri a seguir per considerar o no un aliment ric en histamina. Alguns autors proposen eliminar de la dieta aquells aliments que presenten concentracions superiors a 20 mg/kg, mentre que altres són molt més exigents i consideren aliments amb nivells baixos d’histamina els que la contenen en quantitats inferiors a 1 mg/kg. Encara que, per poder fer-ho correctament hauria d’aparèixer la quantitat d’histamina en l’etiquetatge alimentari, i no és així.

D’altra banda, a més de tenir en compte els aliments rics en histamina, s’haurien de tenir molt presents altres factors que provoquen l’acumulació de l’amina dins de l’organisme com la quantitat d’altres amines, la capacitat per alliberar histamina endògena o bé factors bloquejadors de l’enzim DAO com les begudes alcohòliques.

La següent taula recull els aliments precursors d’acumulació d’histamina per dèficit de DAO (Tant per alta concentració, per contenir altres amines que competeixen amb la DAO, com per alliberament endògena d’histamina), però en cap cas substitueix una dieta equilibrada baixa en histamina, que hauria de ser assessorada per un professional de la nutrició, el dietista-nutricionista.

Preguntes freqüents