La suma d’aquests tres esports dona com a resultat una de les proves esportives més exigents del mon, coneguda amb el nom de “Triatló“. Esport olímpic des de Sydney 2000.
Aquesta prova es remonta als anys 30 a França, coneguda llavors amb el nom de “Les trois sports” i posteriorment, als anys 60, arriba a la illa de Hawaii amb un nivell d’exigencia encara més elevat, coneguda amb el nom de “Ironman“. Aquesta última, provablement sigui la que ha donat més fama a aquest tipus de prova esportiva.
Les distàncies són de 1,5 Km de natació, 40 Km de ciclisme i 10 Km de cursa. En la prova de llarga distància de la Unió Internacional de Triatló es realitza el doble de distàncies i la prova d’Ironman, els atletes arriben a fer 4 Km de natació, 180 Km de ciclisme i 42 Km de cursa.
És evident que a més a més d’una preparació física importantissima aquests esportistes necessiten fer una alimentació rigurosa i molt ben pautada, ja des del primer moment que comencen a entrenar-se per la prova fins després d’haver-la fet.
Si l’esportista no és assessorat per un professional de la nutrició seguirà dietes hipercalòriques i possiblement molt més proteiques del necessari. Per no parlar de la infinitat de suplements hiperproteics que existeixen i que es recomanen en diverses fonts sense, moltes vegades, el coneixement necessari.
En l’alimentació de qualsevol esportista, i més en aquestes proves tan exigents com l’Ironman on se solen fer dobles entrenaments, és vital fer una bona recuperació post-entrenament, a base d’hidrat de carboni i proteïna (relació 3-4:1).
Si es deixen 24h de descans, no és tant important fer una càrrega tan ràpida, però serà igualment imprescindible arribar a les quantitats necessàries d’hidrats de carboni al llarg del dia i de proteïna com a recuperador.
En el pròxim article donaré les recomanacions específiques nutricionals i dietètiques per tot el que envolta l’activitat del Triatló.