Des de fa anys rebem peticions de col·laboració per part d’estudiants que decideixen fer els seus treballs de final de Grau o de Màster sobre el dèficit de DAO i m’emociona. Segurament els meus TFG i TFM van ser dels primers sobre el tema i penso que allà va començar tot.

Aquest mes, la Maria Mascaró, de Mallorca, acaba el seu treball sobre el dèficit de DAO i he pogut contestar preguntes molt necessàries que comparteixo amb tots:

• • Quins són els signes i símptomes més comuns que observes en pacients amb dèficit de DAO?
    Els més habituals són trastorns funcionals digestius com ara la distensió abdominal o les irregularitats intestinals. Però també són habituals els picors, la fatiga i la migranya. Aquest darrer en realitat és un conjunt de símptomes, dels més incapacitants.

• • Quin enfocament prens en dissenyar plans d’alimentació per a pacients amb dèficit de DAO? Hi ha alguna estratègia o enfocament particular que hagis trobat efectiu?
    Després de 13 anys visitant pacients amb dèficit de DAO sens dubte la base del tractament és una dieta baixa en histamina. És molt efectiva i al cap de poques setmanes del seu inici el pacient comença a millorar. De tota manera, considero que és una dieta massa restrictiva si es perllonga en la seva versió més estricta. Per això la nostra recomanació és combinar-la amb suplementació exògena d’enzim DAO.

• • Basant-te en la teva experiència. En diagnosticar la malaltia els pacients els afecta, majoritàriament, de manera positiva o negativa?
    A molts potser els sorprengui, però el diagnòstic és positiu. Conéixer l’origen dels símptomes genera alleugeriment. La majoria dels pacients que visitem han passat ja per moltíssims professionals i estan una mica cansats. Però el diagnòstic, gràcies a la seva perseverança, el viuen amb motivació i s’adhereixen bé al tractament.

• • Quins són els desafiaments més comuns que enfronten les persones amb dèficit de DAO a la seva dieta diària?
    Sens dubte compaginar-la amb la vida fora de casa. La majoria de restaurants encara no estan preparats per oferir plats segurs baixos en histamina i això porta el pacient a la frustració i a quedar-se més a casa. Des de la nostra experiència recomanem fer l’exercici de tornar a sortir a menjar fora passades les primeres 4 setmanes de tractament, escollint un restaurant de confiança, amb producte fresc i no tenir por de parlar amb cuina.

• • Des de la teva experiència clínica, has observat alguna relació entre el TDAH i el dèficit de DAO als teus pacients? Si és així, com creus que la dieta i la nutrició poden influir en el maneig de tots dos trastorns de manera integrada?
    Moltíssim! Cada cop tenim més famílies amb nens diagnosticats de TDAH i TDA. I en els darrers anys també arriben nens i nenes diagnosticats de TEA. En cada cas l’evolució és diferent, però al cap de pocs mesos es nota un canvi cognitivoconductual bestial! Encara falta molt per estudiar i aprendre com a professionals, però crec que anem per molt bon camí. Sens dubte hi ha una relació amb la histamina i la seva capacitat per metabolitzar-se per l’enzim DAO.

• • Has trobat que hi ha un nivell significatiu de desconeixement sobre aquesta malaltia entre els teus pacients o a la comunitat en general?
    Afortunadament ja no és com el 2011 quan vam començar. Hi havia menys evidència que ara i fins i tot col·legues de professió posaven en dubte la nostra feina. A la darrera dècada s’han publicat més de 100 articles científics, representant el 70% de la totalitat, així que la ciència i la clínica avancen, però com dic sempre, el desconeixement ve principalment per la manca de voluntat per actualitzar-se, que és responsabilitat de tot professional sanitari.

Gràcies Maria!