¿Presentes algun símptoma dèrmic o respiratori tot i que les proves cutànies i la IgE són correctes? Si és així, quan es descarten orígens immunològics cal conèixer quina és l’activitat de l’enzim DAO.

El bon temps arriba i, amb ell, els trastorns dèrmics i respiratoris típics de primavera: rinitis, esternuts, congestió nasal, asma bronquial, prurit, vermellors, urticària, etc. Potser has visitat a l’al·lergòleg i t’ha diagnosticat una al·lèrgia alimentària o ambiental; o, per contra, que totes les proves realitzades hagin sortit correctes, però, tot i això, els símptomes persisteixin.

Què tenen en comú l’al·lèrgia i el dèficit de DAO? Tant en l’al·lèrgia com en el dèficit de DAO es produeix una acumulació dels nivells d’histamina a l’organisme. No obstant això, encara que ambdues situacions tenen aquest denominador comú, el mecanisme d’acció en cadascuna d’elles és completament diferent.

D’una banda, una al·lèrgia alimentària o ambiental, està intervinguda pel sistema immunitari i es desencadena poc després d’haver ingerit un determinat al·lergen (alimentari) o s’hi hagi entrat en contacte (ambiental). Tal com comentem en aquest article, l’al·lèrgia pot ocasionar diferents signes i símptomes: problemes digestius, urticària, inflamació de les vies respiratòries o altres de més greus, com ara un atac anafilàctic. La segona vegada que s’entri en contacte amb l’al·lergen, els anticossos IgE ho detectaran i indicaran al sistema immunitari que alliberi histamina a la sang i altres substàncies químiques. Un cop alliberada la histamina, aquesta viatja pel torrent sanguini fins a arribar als receptors situats als diferents sistemes de l’organisme i, en conseqüència, comença l’aparició dels símptomes. D’aquesta manera, el tractament a seguir serà evitar aquest al·lergen, així com aquells altres aliments que puguin haver estat en contacte amb aquest per contaminació creuada. En cas d’al·lèrgies ambientals o idiopàtiques, s’acostumen a receptar antihistamínics. Tot i això, cal destacar que algunes persones que tenen algun problema d’al·lèrgia presenten, a més, dèficit de DAO. En aquests casos, un aspecte a tenir en compte serà conèixer si la persona fa ús crònic antihistamínics, ja que n’hi ha alguns descrits com a bloquejadors de l’enzim DAO.

D’altra banda, quan es presenta un dèficit de DAO, hi ha una disfunció dels sistemes de degradació de la histamina; ja sigui per un origen primari (genètic) o secundari (malalties inflamatòries intestinals, bloqueig farmacològic, consum de begudes alcohòliques…). En conseqüència, la histamina alimentària, la qual no compleix cap funció a l’organisme, hauria de ser eliminada, però se’n genera una acumulació excessiva activant els diferents receptors histamínics de l’organisme. A diferència de l’al·lèrgia, l’aparició dels símptomes no està lligada al consum d’un producte en concret, sinó en superar el llindar d’acumulació d’histamina provinent dels aliments. Aquest fet comporta que els símptomes no apareguin immediatament, sinó que els nivells es vagin acumulant en el temps i, quan aquests excedeixen la capacitat de metabolització de l’organisme, els símptomes es manifestin. És una resposta dosi dependent, a diferència d’una al·lèrgia. L’estratègia terapèutica haurà d’anar dirigida a una dieta personalitzada baixa en histamina i en altres amines que n’afavoreixen l’acumulació i, de mica en mica, anar ampliant la varietat, la quantitat i la freqüència de consum d’aquests aliments. La finalitat serà trobar quins nivells pot arribar a tolerar correctament l’organisme sense que els símptomes apareguin de nou. A més, en la majoria dels casos, la suplementació d’enzim DAO s’utilitza com a coadjuvant en el tractament.

Per aquest motiu, si pateixes algun símptoma respiratori o dèrmic no relacionat amb alguna al·lèrgia i s’han descartat possibles orígens immunològics, s’hauria de mirar quina és l’activitat de l’enzim DAO i, en el millor dels casos, realitzar també la prova genètica per avaluar la possibilitat d’un dèficit de DAO genètic. Fins i tot, si tens alguna al·lèrgia ambiental diagnosticada, però no acabes de millorar amb el tractament mèdic, podria ser que a més tinguessis dèficit de DAO i aquest fos la causa de la continuïtat dels símptomes. D’aquesta manera, en cas que el resultat surti amb una activitat de DAO reduïda o el test genètic positiu, caldrà començar un tractament individualitzat per a cada cas i sempre de la mà d’un/a dietista-nutricionista especialitzat.

 Bibliografia

Comas-Basté O, Sánchez-Pérez S, Veciana-Nogués MT, Latorre-Moratalla M, Vidal-Carou MDC. Histamine Intolerance: The Current State of the Art. Biomolecules. 2020 Aug 14;10(8):1181. doi: 10.3390/biom10081181. PMID: 32824107; PMCID: PMC7463562.

Mayo-Yáñez, M., Díaz-Díaz, A., Calvo-Henríquez, C., Lechien, J. R., Vaira, L. A., & Figueroa, A. (2023). Diamine Oxidase Activity Deficit and Idiopathic Rhinitis: A New Subgroup of Non-Allergic Rhinitis?. Life (Basel, Switzerland), 13(1), 240. https://doi.org/10.3390/life13010240

Schnedl, W. J., & Enko, D. (2021). Histamine Intolerance Originates in the Gut. Nutrients, 13(4), 1262. https://doi.org/10.3390/nu13041262