S’han descrit determinats fàrmacs que inhibeixen l’activitat enzimàtica de la DAO; per exemple, un dels grans coneguts és l’àcid acetilsalicílic o el naproxè. Tot i això, segons el tipus de prova a realitzar per diagnosticar o descartar un dèficit de DAO, els aspectes a considerar seran diferents.

Migranya, irregularitats intestinals, rinitis, pell atòpica, fatiga… Et sonen? Aproximadament el 15% de la població mundial presenta un dèficit de l’enzim Diamino Oxidasa (DAO) sense saber-ho. A diferència d’una al·lèrgia, quan hi ha un dèficit de DAO, l’aparició dels símptomes no està lligada al consum d’un aliment determinat, sinó que apareixen per una acumulació dels nivells d’histamina. A més, aquesta alteració del metabolisme de la histamina es pot reflectir en molts sistemes de l’organisme: sistema nerviós central, digestiu, cardiovascular, dèrmic, respiratori i locomotor. Com que es tracta d’un quadre clínic amb símptomes tan dispars, fa que el seu diagnòstic pugui arribar a trigar anys a dur-se a terme. No obstant això, quan detectem dos o més símptomes relacionats amb aquesta alteració, hi ha una alta probabilitat que es tracti d’un possible dèficit de DAO.

En aquest sentit, quan realitzem la primera visita a AD Dietistas, podem veure dos casos i situacions diferents: per un costat trobem pacients que tenen un diagnòstic de dèficit de DAO o, per l’altre, que no en tinguin, però que hagin observat que els símptomes encaixen amb un dèficit de DAO. Per poder arribar a un diagnòstic correcte, cal analitzar els diferents paràmetres que disposem actualment per confirmar o descartar el dèficit de DAO.

En primer lloc, si hi ha antecedents familiars amb símptomes relacionats amb el dèficit de DAO serà interessant fer la prova genètica. En aquest cas, tal com comentem en aquest article, si el resultat de la prova és positiu, significa que hi ha una o més alteracions en les diferents variants genètiques del gen AOC1, el qual codifica per a la síntesi de l’enzim DAO.

En segon lloc, si no hi ha antecedents familiars, es fa una analítica de sang per conèixer l’activitat de l’enzim DAO. Seguint aquesta línia, s’han descrit determinats fàrmacs que inhibeixen l’activitat de la DAO; per exemple, l’àcid acetilsalicílic o més conegut com a Aspirina^®. Hi ha molts altres que pots consultar en aquest article. En aquest sentit, una de les preguntes més freqüents és saber quin és el temps que cal estar sense prendre la medicació fins a realitzar-se la prova. En aquest sentit, caldrà considerar els aspectes següents:

• Si l’origen del dèficit de DAO és primari (genètic) i s’analitzen les variants genètiques associades, el resultat de la prova no es veurà afectat pel consum de fàrmacs inhibidors, perquè no s’estudia l’activitat de la DAO.
• Si no hi ha antecedents familiars amb símptomes relacionats amb el dèficit de DAO, se sospitarà d’un origen secundari (malalties inflamatòries intestinals, consum de begudes alcohòliques, intervencions quirúrgiques, període menstrual, ingesta de determinats fàrmacs bloquejadors de l’enzim DAO…). En aquest cas, la prova a realitzar serà determinar l’activitat de la DAO en sang. Cal tenir en compte si el pacient està prenent algun fàrmac que inhibeixi l’activitat de l’enzim. Si és el cas, se sol recomanar suspendre la ingesta del medicament una setmana abans de la prova per evitar interferir en el resultat en la mesura del possible. Si no pot ser així, el temps quedarà limitat al que el mateix pacient pugui sostenir sense prendre la medicació.

Per aquest motiu, és important consultar a un dietista-nutricionista especialitzat en dèficit de DAO, perquè pugui assessorar i orientar el pacient de manera personalitzada, coneixent-ne el cas i el context.