Nombrosos estudis determinen que els polisacàrids presents als bolets poden influir en la microbiota intestinal i exercir un efecte prebiòtic, a més d’influir en l’obesitat, la malaltia inflamatòria intestinal i el càncer.

Els bolets han format part de l’alimentació humana durant milers d’anys per les propietats medicinals. Concretament, aquells que pertanyen als gèneres com Ganoderma, Pleurotus, Boletus, Inonotus, Grifola i Armillaria s’han utilitzat per a les seves activitats antivirals, antimicrobianes, antiinflamatòries, hipocolesterolèmiques i antitumorals, entre d’altres. Tot i això, l’efecte beneficiós en el manteniment de la salut dels consumidors, com prebiòtics i complements alimentaris, ha estat estudiat i demostrat en les últimes dècades.

Contenen una varietat de compostos de gran interès a causa del seu alt contingut en polisacàrids, proteïnes, vitamines, minerals, oligoelements i antioxidants. Cal destacar que els principals components bioactius, és a dir, aquells que exerceixen funcions que promouen la salut de l’organisme, es localitzen a les fraccions de polisacàrids, com el PSK. Nombrosos estudis determinen que els polisacàrids presents als bolets poden influir en la microbiota intestinal depenent de la seva estructura i del seu grau de solubilitat. La influència dels bolets en la microbiota intestinal resideix, principalment, pel fet que els polisacàrids són resistents als enzims digestius humans de l’estómac i de l’intestí. Com a resultat, aquests poden arribar al còlon i al cec com a prebiòtics, és a dir, poden ser utilitzats com a font d’energia en ser fermentats selectivament per la microbiota colonitzada al tracte gastrointestinal. Alhora, es produeixen determinats metabòlits específics en aquesta reacció, com són els àcids grassos de cadena curta (AGCC), els quals exerceixen un paper clau en la capacitat d’activar vies de senyalització cel·lular involucrades en l’homeòstasi metabòlica i la resposta immunitària de l’hoste.

Concretament, la gran majoria dels polisacàrids dels fongs són fibres insolubles (cel·lulosa i lignina), i només una petita part són β-glucans (beta-glucans), uns compostos bioactius que formen l’estructura de la paret cel·lular dels bolets i són els responsables d’exercir potents funcions a l’organisme. Per exemple, afavoreixen la multiplicació de soques beneficiosos per a l’hoste del gènere Lactobacillus, fet que suggereix que tenen aplicacions potencials com a prebiòtics i fibra dietètica. En aquest sentit, tenen activitats com la immunomodulació, acció antitumoral i antiinflamatòria, de protecció cardiovascular, exerceixen un paper en casos d’obesitat i poden regular la glucosa en sang. A més, hi ha una certa evidència científica que demostra que tenen un paper important en la millora de l’aprenentatge i actuen en contra del deteriorament de la memòria. D’altra banda, hi ha estudis sobre els beta-glucans en què es relaciona el seu efecte sobre símptomes propis d’al·lèrgies: rinitis, conjuntivitis, picor d’ulls i gola, etc.

Si bé és cert que els bolets cultivats poden estar disponibles en qualsevol moment i pràcticament a tot arreu, la majoria dels bolets silvestres només estan disponibles durant els mesos de tardor. I aquests últims són les que contenen més beneficis.

Barbeta de cabra (Hericium erinaceus)

Els bolets són un aliment baix en histamina i, per tant, es poden incloure des de la primera fase de la dieta baixa a histamina. Tal com comentem a l’article sobre “Quines substàncies poden actuar com a antihistamínics naturals?”, concretament l’extracte de xampinyó del sol té funcions antihistamíniques i antitumorals. Tot i que l’efecte terapèutic s’aconsegueix a concentracions elevades, és interessant incloure els bolets en l’alimentació. Alguns exemples per incloure’ls podria ser un risotto, un remenat de rovells, unes croquetes farcides de soja texturitzada o de pollastre amb formatge vegà o, fins i tot, una crema tèbia.

Un altre dels fongs més interessants i peculiars és la Barbeta de cabra (imatge esquerra). Les seves propietats han animat molts a grups de recerca a sumar-se al seu estudi, ja que s’ha relacionat amb la connexió de l’eix intestí-cervell i la neurogènesi. Concretament, durant aquest any 2022 hem fet un estudi clínic amb pacients d’AD Dietsitas per avaluar l’efecte d’aquest fong encapsulat en la salut intestinal de pacients amb símptomes característics del dèficit de DAO. Hem fet un seguiment durant 3 mesos a dos grups d’intervenció en què se’ls ha administrat, a més d’una dieta baixa en histamina, barbeta de cabra amb enzim Diamino Oxidasa i en un altre grup només l’enzim Diamino Oxidasa. A tots els participants se’ls ha analitzat cada mes diferents paràmetres analítics per estudiar-ne l’evolució depenent del tractament rebut. Els resultats són prometedors i desitgem publicar-los ben aviat.

Bibliografia

Vamanu, E., Dinu, L. D., Pelinescu, D. R., & Gatea, F. (2021). Therapeutic Properties of Edible Mushrooms and Herbal Teas in Gut Microbiota Modulation. Microorganisms, 9(6), 1262. https://doi.org/10.3390/microorganisms9061262

Yin, C., Noratto, G. D., Fan, X., Chen, Z., Yao, F., Shi, D., & Gao, H. (2020). The Impact of Mushroom Polysaccharides on Gut Microbiota and Its Beneficial Effects to Host: A Review. Carbohydrate polymers, 250, 116942. https://doi.org/10.1016/j.carbpol.2020.116942

Ma, G., Du, H., Hu, Q., Yang, W., Pei, F., & Xiao, H. (2022). Health benefits of edible mushroom polysaccharides and associated gut microbiota regulation. Critical reviews in food science and nutrition, 62(24), 6646–6663.