Fa uns quants anys que es relaciona l’excés d’histamina no mediat per IgE amb trastorns del neurodesenvolupament com el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Tant científicament com empíricament hi ha evidències d’aquest vincle, cada cop més pel que fa al TDAH.
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, conegut com a TDAH, és un trastorn que preval en nens i que està caracteritzat per la distracció moderada a greu, períodes breus d’atenció, inquietud motora, inestabilitat emocional i conductes impulsives. És una síndrome conductual amb bases neurobiològiques i presenta un fort component genètic. S’ha determinat que afecta entre un 5-10% de la població infantojuvenil i és unes 3 vegades més freqüent en homes.
Els símptomes principals del TDAH són, per una banda, la dificultat per sostenir la concentració (dèficit d’atenció), així com la hiperactivitat (inquietud motora) i un comportament impulsiu (manca de control cognitiu). Cal destacar que aquests poden aparèixer per separat o de manera combinada. A més, s’ha demostrat que té un caràcter crònic, ja que en la majoria dels casos, els símptomes persisteixen els anys posteriors a l’adolescència. En aquest sentit, a causa de l’alta prevalença d’aquest trastorn i la relació que s’està observant amb el dèficit de l’enzim Diamino Oxidasa (DAO), aquesta connexió és un focus d’estudi pels investigadors.
Es coneix que la histamina és un mediador important de molts processos biològics: la secreció d’àcid gàstric, la inflamació, la neuromodulació i la regulació del sistema immunitari Aquesta amina és produïda pel mateix organisme i, també, hi pot entrar de manera externa a través de la ingesta de determinats aliments i begudes fermentades. No obstant això, quan les concentracions d’histamina lliure a la sang són elevades, aquestes desencadenen una sèrie d’efectes secundaris no desitjats.
La principal via d’inactivació de la histamina ingerida per l’alimentació és a través de l’enzim DAO, per tal de prevenir que aquesta amina arribi a la circulació sanguínia. Seguint aquesta línia, el Metge Psiquiatre de la Infància i Adolescència Dr. Hilario Blasco-Fontecilla, juntament amb el seu equip d’investigadors, Ping Wang, Chao Li, Adriana Duelo i Teresa Perucho, estan realitzant un estudi sobre la prevalença i perfil clínic de la Deficiència de Diamino Oxidasa (DAO) en pacients amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat. Actualment, es disposen d’alguns resultats preliminars de l’estudi presentats el mes passat al Congrés Nacional de l’Associació Espanyola de Psiquiatria de la Infància i l’Adolescència a Madrid i s’hi observa que, de 89 pacients, el 77% en tenen una reducció de l’activitat de l’enzim DAO i que el 15,9% presenta una reducció severa. En conseqüència, la histamina no es pot metabolitzar correctament i viatja fins a la circulació sanguínia. En aquest cas, es va detallar que la prevalença de la deficiència de DAO és molt elevada en nens i adolescents amb TDAH i que la gravetat de la reducció de DAO es relaciona amb diversos símptomes al·lèrgics, respiratoris i gastrointestinals, entre d’altres.
Cal destacar que el problema s’accentua pel fet que alguns fàrmacs indicats per al tractament del TDAH són inhibidors de l’activitat de l’enzim DAO. En un inici, els fàrmacs que s’administren aconsegueixen pal·liar els símptomes; no obstant això, a llarg termini cal augmentar-ne la dosi a causa de la dependència que aquests creen. D’aquesta manera, s’entra en un cercle viciós on es va administrant més medicació i, per tant, van augmentant els nivells d’histamina a la sang.
En conclusió, aquestes dades resulten de gran interès per poder seguir investigant en aquest camp i poder confirmar el que fa anys veiem a la consulta. Una millora de la simptomatologia (més concentració i calma) gràcies a seguir una dieta baixa en histamina suplementada amb enzim DAO en pacients amb TDAH. D’aquesta manera, es podria dur a terme un millor abordatge a nivell integral en aquests pacients, per així poder millorar la seva qualitat de vida.
Si vols que t'assessorem de forma personalitzada, ja sigui a la nostra consulta de Barcelona o per videoconferència des de qualsevol part del món, contacta amb nosaltres i t'ajudarem
Bibliografia
Cacabelos R, Torrellas C, Fernández-Novoa L, López-Muñoz F. Histamine and Immune Biomarkers in CNS Disorders. Mediators Inflamm. 2016;2016:1924603. doi: 10.1155/2016/1924603. Epub 2016 Apr 13. PMID: 27190492; PMCID: PMC4846752.
Chen, Q., Hartman, C., Haavik, J., Harro, J., Klungsøyr, K., Hegvik, T., Wanders, R., Ottosen, C., Dalsgaard, S., Faraone, S. and Larsson, H., 2018. Common psychiatric and metabolic comorbidity of adult attention-deficit/hyperactivity disorder: A population-based cross-sectional study. PLOS ONE, 13(9), p.e0204516.
Comas-Basté O, Sánchez-Pérez S, Veciana-Nogués MT, Latorre-Moratalla M, Vidal-Carou MDC. Histamine Intolerance: The Current State of the Art. Biomolecules. 2020 Aug 14;10(8):1181. doi: 10.3390/biom10081181. PMID: 32824107; PMCID: PMC7463562.
Song Y, Lu M, Yuan H, Chen T, Han X. Mast cell-mediated neuroinflammation may have a role in attention deficit hyperactivity disorder (Review). Exp Ther Med. 2020 Aug;20(2):714-726. doi: 10.3892/etm.2020.8789. Epub 2020 May 25. PMID: 32742317; PMCID: PMC7388140.
Hersey M, Hashemi P, Reagan LP. Integrating the monoamine and cytokine hypotheses of depression: Is histamine the missing link? Eur J Neurosci. 2022 May;55(9-10):2895-2911. doi: 10.1111/ejn.15392. Epub 2021 Aug 2. PMID: 34265868.
Sujar A, Bayona S, Delgado-Gómez D, Miguélez-Fernández C, Ardoy-Cuadros J, Peñuelas-Calvo I, Baca-García E, Blasco-Fontecilla H. Attention Deficit Hyperactivity Disorder Assessment Based on Patient Behavior Exhibited in a Car Video Game: A Pilot Study. Brain Sciences. 2022; 12(7):877. https://doi.org/10.3390/brainsci12070877