Tots els processos fisiològics que porta a terme el nostre organisme són rítmics i cíclics. Aquesta oscil·lació biològica coneguda com a “ritme circadià” funciona en consonància amb el dia i la nit. La correcta regulació d’aquests ritmes permet al nostre cos predir i anticipar-se als canvis de l’entorn, així com adaptar-ne de manera temporal les funcions a aquests canvis. 

Quan sentim parlar de la histamina, el primer que segurament ens ve al cap és el paper que exerceix com a hormona amb acció inflamatòria; en situacions d’al·lèrgia o quan hi ha un excés d’histamina per un dèficit de DAO. No obstant això, la histamina actua també a altres nivells: a la secreció d’àcid gàstric, a la musculatura llisa dels bronquis i dels vasos sanguinis i, a més, actua com a neurotransmissor; és a dir, és una molècula que té la capacitat de controlar l’activitat del nostre sistema nerviós.

Centrant-nos en aquesta última funció, la histamina que actua com a neurotransmissor és sintetitzada per les neurones histaminèrgiques, les quals es localitzen a l’hipotàlem, una estructura situada a la zona central de la base del crani. En produir-se i alliberar-se al cervell, la histamina exerceix una acció reguladora molt important en la comunicació entre les neurones, en activar o inhibir la producció d’altres neurotransmissors. Aquests neurotransmissors permeten modular els nostres rellotges interns.

D’una banda, mitjançant els receptors H1 de la histamina es duu a terme la funció reguladora del cicle vigília-son. Et sona que un dels efectes secundaris que provoquen els antihistamínics és la somnolència? Doncs justament aquest mecanisme ens ho explica. Els antihistamínics actuen en el receptor H1 de la histamina, inhibint la funció de mantenir l’estat d’alerta que aquesta molècula exerceix, per tant, com a resultat, notem l’efecte sedant d’aquests medicaments.

D’altra banda, la mateixa histamina inhibeix el seu propi alliberament i altres neurotransmissors a través d’un altre receptor (H3), com són l’acetilcolina, la dopamina, la serotonina i la noradrenalina. En aquest sentit, s’ha demostrat que les cèl·lules histaminèrgiques s’activen amb rapidesa en despertar-se, mentre que durant períodes de relaxació o cansament ho fan de forma més lenta.

A més, els nivells d’histamina estan íntimament relacionats amb la melatonina (també coneguda com a “hormona del son”), ja que aquesta primera pot afectar la seva secreció. Els nivells elevats d’histamina poden contribuir a la disfunció de l’eix hipotàlem-pituitari-adrenal (HPA), modificant així el patró dels cicles del son. En conseqüència, durant el dia podem sentir més cansament i una activació considerable de nit.

Així, doncs, la histamina és un dels neurotransmissors clau a l’hora de regular els cicles de vigília i de son, destacant la reducció del son, l’augment de l’estat d’alerta i la capacitat de processament mental durant el dia. Per això, sense la histamina no podríem tenir una bona higiene del son. Però si tens dèficit de DAO, hi haurà un excés i segurament notis irregularitats en el son. Amb un tractament adequat s’equilibren els nivells d’histamina i, alhora, es regula el cicle vigília-son.

Bibliografia

Pham L, Baiocchi L, Kennedy L, Sato K, Meadows V, Meng F, Huang CK, Kundu D, Zhou T, Chen L, Alpini G, Francis H. The interplay between mast cells, pineal gland, and circadian rhythm: Links between histamine, melatonin, and inflammatory mediators. J Pineal Res. 2021 Mar;70(2):e12699. doi: 10.1111/jpi.12699. Epub 2020 Nov 29. PMID: 33020940.

Díaz-Negrillo, Antonio. Bases bioquímicas implicadas en la regulación del sueño. Arch Neurocien (Mex). INNN. 2013. Vol. 18, No. 1: 42-50.