En l’anterior article us vaig parlar sobre el vegetarianisme i el dèficit de DAO. Aquesta vegada abortaré un tema que també preocupa, tot i que menys del que hauria: el consum de carn.

Ja ho diuen molts estudis. Una de les claus per conservar la biodiversitat, reduir els efectes del canvi climàtic per les emissions de CO₂, evitar la destrossa dels ecosistemes terrestres i prevenir malalties cardiovasculars, obesitat o càncer, és la reducció del consum de carn, però no cal eliminar-la de la nostra dieta si prioritzem aquella de màxima qualitat.

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) “les dietes sostenibles són aquelles que generen un impacte ambiental reduït i que contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional i al fet que les generacions actuals i futures portin una vida saludable. A més a més, protegeixen i respecten la biodiversitat i els ecosistemes, són culturalment acceptables, accessibles, econòmicament justes i assequibles i nutricionalment adequades, innòcues i saludables, i optimitzen els recursos naturals i humans”

En els últims 40 anys el consum de carn no ha parat de créixer, sent la carn de porc la més consumida a nivell mundial. Segons el World Cancer Research Fund International hem de limitar el consum de carn vermella a 300g-500g a la setmana i evitar la carn processada. Actualment Espanya fa un consum mitjà de 163,84g diaris (entre carn i processats), més del doble del que es recomana. Què vol dir això? Tota la carn vermella és igual? Quina hem d’escollir si decidim incloure carn en la nostra dieta?

La carn és un aliment important segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), sempre i quan no se’n faci una ingesta excessiva i s’eviti al màxim el consum de carn processada (embotits, frankfurt, carns fumades o en conserva, etc.). D’altra banda, no sembla estrany pensar que serà millor la carn produïda en granges petites, familiars o inclús se les ha arribat a anomenar “artesanes” que la carn produïda en granges industrials de cria intensiva. Sabeu quanta aigua es necessita per produir una sola hamburguesa industrial? 2400 litres segons la FAO.

La carn vermella és una font important de proteïna, tant necessària per la correcta regeneració cel·lular i a més a més, proporciona ferro i vitamina B₁₂. Però no tota la carn que trobem als supermercats és de la mateixa qualitat i per tant, ens haurem de fixar molt bé què ens diuen les etiquetes. Depenent de quina comprem estarem empitjorant el medi ambient o afavorint-lo. Depenent de quina comprem tindrem menys o més salut.

Per tant la solució, davant els problemes que pot causar un mal consum de carn vermella, resta en la recomanació de consumir-ne poca, però de qualitat, que significa:

• De proximitat o Km0. No val comprar una carn boníssima de l’altre punta del món, ja que estarem fomentant nivells de contaminació elevats només amb el transport.
• Sense additius (encara que els additius passen controls de seguretat pel consum és preferible optar per aliments frescos que no requereixin el seu ús).
• Si pot ser ecològica millor, ja que ens garanteix l’absència de residus de químics i altres fàrmacs i beneficia el consum responsable i sostenible.
• Amb poques setmanes de maduració i sense processar. D’aquesta manera reduirem la proliferació bacteriana i el creixement d’histamina.

I com concloïa un equip de la UN Environment repeteixo: “you don’t need to change radically to radically change things” que vol dir: “no necessites canviar radicalment per canviar radicalment les coses”.