El pebrot és una hortalissa de color, forma i grandària variable. El vermell constitueix una font excel·lent de vitamina C, superant inclús als cítrics (taronges, llimones, mandarines, etc.). Aquesta vitamina és molt important per a l’adequada absorció de ferro, calci i d’altres aminoàcids i perquè ajuda a augmentar les nostres defenses d’una forma natural.

Conté un component denominat licopè (també present en el tomàquet) que constitueix un dels millors antioxidants. També és ric en triptòfan, sent útil per combatre els símptomes de la depressió, fatiga o estrès. Pel que fa als minerals, és ric en potassi, magnesi i fòsfor.

Curiosament, i enfront del que la majoria de persones creuen, el pebrot cru té una digestibilitat millor que la del cuit i a més afavoreix la digestió a l’estimular els sucs gàstrics i biliars. Evidentment sempre hi ha casos excepcionals. A més, al ser molt ric en aigua i fibra, proporciona una gran sensació de sacietat, al mateix temps que prevé i millora el restrenyiment, ja que al tenir propietats laxants, agilitza el trànsit intestinal.

Hi ha moltes varietats de pebrots sent però els més coneguts el pebrot vermell i el verd, molt utilitzats per acompanyar amanides, per incorporar en sofregits o per fer a la brasa o escalivats.

Però també trobem el ‘pebrot del piquillo’ que és un pebrot vermell que se sol escalivar, pelar i guardar en conserva. És molt pràctic per incorporar-lo als nostres plats si no disposem de gaire temps; per farcir-los (amb carn, peix, verdures, arròs, etc.) o per fer-ne una salsa deliciosa que pot substituir la típica salsa de tomàquet en una dieta baixa en histamina.

Una altra varietat molt bona és el ‘pebrot de padrón’, que són pebrots petits i de color verd molt típics de Galícia i que se solen menjar fregits o a la planxa amb sal per acompanyar o com aperitiu. Són coneguts perquè alguns piquen. Així que si algun dia volem fer el vermut podem demanar-ne ja que són baixos en histamina.

Si es vol donar al menjar un toc picant o colorit podem utilitzar el pebre vermell que s’obté del pebrot dolç madur assecat i mòlt. És molt utilitzat en la cuina àrab i oriental ja que incrementa el sabor dels aliments i desperta la gana. Tot i que cal recordar que no és adequat per aquelles persones que tenen estómacs sensibles, úlceres o gastritis ja que poden irritar la mucosa gàstrica o produir indigestió.