Els orígens del principal enzim intestinal encarregat de metabolitzar la histamina es remunten a 1927.

Cada vegada són més els equips i universitats que realitzen estudis sobre el dèficit de DAO, avançant en el diagnòstic, el tractament i la difusió d’aquest trastorn. Aquests avenços científics permeten també que la comunitat mèdica avali, cada vegada més, la seva relació amb l’alimentació i hi doni la importància necessària . És important veure com cada estudi que surt corrobora que una dieta baixa en histamina, ben pautada i assessorada, és la base per poder revertir la diversa simptomatologia i que amb un equip multidisciplinari es podria diagnosticar de manera més precoç.

El dèficit de DAO no és un trastorn tan nou com es creu. Ja se’n parlava principis del segle XX. Les primeres investigacions daten de 1927 a càrrec de Charles Herbert Best. Aquest científic canadenc va ser el primer en parlar sobre la histaminasa, el que més tard seria descrit com l’enzim DAO.

Charles Herbert Best, es va graduar per la Universitat de Toronto (Canadà) en Bioquímica i Fisiologia. Recentment acabats els seus estudis va participar en un projecte liderat pel Dr. Banting, on van aconseguir extreure la insulina a partir del teixit pancreàtic. Aquesta troballa els va portar a guanyar el premi Novel de Medicina al 1923.

Després de ser mundialment conegut com el codescobridor de la insulina, Charles Best va completar el seu títol de doctor (PhD) l’any 1928. La seva investigació juntament amb el fisiòleg Henry Dale, els hi va permetre descobrir per primer cop la histaminasa. Un enzim inactivant de la histamina, més tard canviada de nom a Diamino Oxidasa (DAO) pel científic Schayer. El nom d’histaminasa deriva de la capacitat de la Diamino Oxidasa per inactivar la activitat biològica de la histamina. Una molècula de múltiples funcions biològiques. El 1927 van aconseguir aïllar per primera vegada una mostra in vivo d’histamina del pulmó i fetge.

C.Best, va ser el primer a plantejar durant la seva investigació la possibilitat que aquestes molècules d’histamina endògena, pròpies de l’organisme humà, provinguessin d’histidina, un aminoàcid essencial. I que el problema, per tant, es trobava en el mal funcionament de l’enzim DAO, present al nostre intestí. D’aquí deriva doncs, la incapacitat per metabolitzar correctament la histamina dels aliments.

El 1993 es van reprendre els estudis i fins avui dia no hi han cessat. Construint equips de treball específics com AD Dietistas o en l’àmbit públic grups d’investigació da la Universitat de Barcelona. Tenint com a objectiu donar la cobertura més gran possible i un avenç en el tractament específic del dèficit de DAO.